molla

Com un model senzill per descriure la vibració d’una molècula diatòmica ens podem imaginar que l’enllaç entre els dos nuclis es comporta com una molla.

Per aconseguir el moviment reversible sense necessitat d’entrenar l’aliatge per obtenir l’efecte doble memòria de forma, sovint es fa servir un component que faci de compensador, com ara una molla, que ajuda que el moviment sigui reversible.

Exemples d’aquestes vàlvules senzilles són les que posen en marxa els ventiladors dels motors dièsel, el sistema intern d’alguns detectors d’incendis o la molla que orienta les pales d’aparells d’aire condicionat segons si l’aire expulsat és fred o calent.

La molla amb memòria de forma s’expandeix quan es transforma en austenita amb l’aigua calenta, movent un pistó que controla la quantitat d’aigua calenta i freda per mesclar.

En refredar, la molla es transforma en martensita, la qual es pot deformar fàcilment amb la pressió d’una molla compensadora col·locada a l’altra banda del pistó, que promou el moviment invers del pistó.

El seu funcionament està basat en l’efecte memòria de forma i s’ajuda d’una molla de compensació per «recuperar» la forma quan està en martensita.