monensina

Per a la maduramicina, en canvi, el pic base de l’espectre d’ions producte (m/z 877) correspon a la pèrdua de 62 Da (figura 5a), una pèrdua que també s’observa a l’espectre de MS (figura 5b) de la monensina (m/z 613) emprant com a ió precursor l’ió corresponent a la pèrdua d’aigua (m/z 675) de l’espectre MS/MS.

FIGURA 4. a) Trencament en ß respecte del carbonil per a la salinomicina; b) estructura pseudomacrocíclica de la monensina i la seva fragmentació.

Amb l’objectiu d’assignar correctament aquests fragments, es va emprar un instrument capaç de treballar en alta resolució, un linear Orbitrap XL, que va permetre calcular les masses exactes dels ions corresponents a la maduramicina (m/z 877,5272) i a la monensina (m/z 613,4045), que concorden amb la pèrdua de CO₂ i H₂O (errors menors a 5 ppm).

A tall d’exemple, a la figura 4b es mostra l’estructura pseudomacrocíclica de la monensina.

FIGURA 5. a) Espectres MS i MS/MS de la maduramicina; b) MS, MS/MS i MS de la monensina.