motilitat

Experiencies posteriors per nosaltres verificades, que comunicarem pròximament a la Societat, i els coneixements que actualment es posseeixen sobre la influencia dels sistemes simpàtic i autònom en la motilitat cardíaca fan que considerem els fenòmens registrats (absencia de pausa diastòlica, major conductibilitat del sistema auriculoventricular) com a depenent de la suspensió o aminoració de la activitat vagotònica, i no com a acció directa sobre les fibres cardíaques de cap mena de materia tòxica.

Es tracta d'un individu que fou intervingut per sospitar que podia presentar un tumor medul·lar; l'història d'aquest malalt autoritzava a sospitar-ho, i encara que l'existència d'aquell no es confirmà, les modificacions que presentà el malalt l'endemà de la intervenció foren ràpides i manifestes, tant en la sensibilitat com en la motilitat de la regió paralitzada, que ens decidírem a presentar aquest cas per creure que podia tenir la valor d'un document més sobre la fisiologia patològica de la medul·la i perquè al mateix temps ens assenyalava la possibilitat d'obtenir tat vegada resultats apreciables, en certs casos de lesions que únicament són tractats amb recursos mèdics d'ordre molt precari i abandonats a la seva total i espontània evolució.

Els animals operats presentaven sempre certs trastorns en la motilitat dels seus membres inferiors, i la seva medul·la, tractada pel mètode de Marchi, presentava degeneracions difuses, no ben establertes, en la substància blanca de tots els cordons, de manera que en devíem un cert nombre, a les compressions que la medul·la havia experimentat.

De la mateixa manera que esplàcnics i pneumogàstrics actuen contràriament damunt la motilitat i segurament també damunt el treball de les glàndules digestives, hi ha fets que ens fan pensar en la influència depriment del pneumogàstric sobre el to glucogènic, en oposició a l'acció excitadora de l'esplàcnic.

La secció dels pneumogàstrics , tal com la féu Schiff, no bastava per bloquejar les connexions nervioses de l'estómac amb els centres, ja que, com s'ha demostrat per les experiències de Friedhental, Cannon i Duceschi, per a suprimir les accions eferents extrínseques (motilitat, secreció, etc.), era necessari seccionar pneumogàstrics i esplàcnics.

L'anàlisi de la motilitat digestiva també ens proporciona dades de gran valor sobre l'important paper que juga la sensibilitat visceral en les modificacions reflexes dels moviments de l'aparell digestiu, i, en general, sobre el condicionament perfecte de la motilitat a les necessitats funcionals.

La motilitat dels intestins ve condicionada per l'activitat pels plexes intrínsecs, i les seves respostes coordinades són degudes a veritables reflexos locals, «mienteric reflex» (Cannon, Magnus).

Sokowin (46) també ha contribuït a dilucidar el mecanisme reflex de la motilitat vesical.

Aquesta manera de veure, iniciada per Cl. Bernard, en descriure el funcionament del gangli maxil·lar, es troba en perfecta harmonia amb les experiències de Goltz i Ewald (56) i les més recents de Müller (57), que ensenyen com l'extirpació de bona part de la medul·la no provoca, en els òrgans directament deslligats de les seves connexions amb el sistema nerviós central, més que una paràlisi passatgera; concloent Müller que els ganglis hipogàstrics són suficients per a la regulació de la motilitat i del trofisme dels òrgans pelvians.

Sokowin (46) demostra com el gangli mesentèric inferior pot comportar-se com a centre de reflexos que actuarien sobre la motilitat de la bufeta.