nau central

Al damunt de les columnes de base octogonal parabòlica de la nau central, la planta superior de la columna és una macla de dues columnes quadrades i dues de pentagonals, que es transformen en un pentàgon al centre de la columna i, després, en un decàgon, un polígon de vint costats i un altre de quaranta (figures 22 i 23).

FIGURA 9. Model on es diferencien amb colors els diferents paraboloides que formen la coberta de la nau central.

Gaudí establí les lleis de generació d’aquesta nova columna en el model de guix a escala 1:10 de la columna de la nau central, de 140 cm de diàmetre.

En el cas de la columna inferior de la nau central, 140 cm correspon a les 8/12 parts.

FIGURA 14. Secció de la base de la columna de la nau central (vuit elements).

FIGURA 15. Secció de la columna de la nau central a 8 m d’altura.

Unes altres columnes inferiors d’enllaç recullen grups de cinc, quatre o tres d’aquestes columnes quadrades o pentagonals per enllaçarles cap a baix al nus o capitell de la columna inferior de la nau central o de la nau lateral.

FIGURA 16. Dues columnes de la nau central, construïdes amb granit.

A la nau central, al creuer i a l’absis hi ha tres columnes més d’enllaç que connecten les columnes de suport de les voltes amb els nusos de les columnes inferiors del temple.

— Al damunt de les columnes de base octogonal parabòlica de la nau central, la planta superior de la columna és una macla de dues columnes quadrades i dues de pentagonals, que es transformen en un pentàgon al centre de la columna i, després, en un decàgon, un polígon de vint costats i un altre de quaranta (figures 22 i 23).

FIGURA 22. Columna d’enllaç de la columna de la nau central: geometria.

FIGURA 23. Columna d’enllaç de la columna de la nau central.

La claror que penetra durant el dia a la nau central contrasta amb el clarobscur tant de l’entrada, coberta amb una volta de creueria del cor, com de les capelles laterals situades entre els contraforts de l’església, cobertes amb voltes de canó i llunetes laterals.

Anàlisi actual de l’església de Torrent: (1) nau central, (2) absis, (3) campanar, (4) capelles laterals, (5) sagristia, (6) porta principal, (7) banqueta, (8) volta de canó, (9) lluneta, (10) arc former, (11) escala trona, (12) contrafort, (13) retaule, (14) altar, (15) arc dobler, (16) aigüera, (17) escala campanar, (18) volta de creueria (dibuix R.

Si comparem els plànols originals d’en Soriano amb l’edifici actual trobem un augment de les dimensions de la superfície de la sagristia, el sobredimensionament de l’amplada dels contraforts de l’església (de 90 cm a 100 i 120 cm, respectivament), la disminució del gruix de la resta dels murs de l’església (de 90 cm a 80-50 cm), el canvi de voltes de rajol de la nau central per voltes de pedra i argamassa, la introducció de llunetes en les voltes de les naus laterals i de la sagristia,12 així com tot un seguit de variacions en les proporcions del campanar (tant de la planta com de l’alçat).

El fet que la cadena que sosté el principal llum de sostre de la nau central projecti també la seva ombra, facilita en extrem la identificació del moment.

D’aquesta manera, obtenim per a l’orientació de la nau central de la Seu un valor de l’azimut de 122,4° (e<0,5°) i un angle d’elevació solar de 10,2° (e<0,5°).

Així, la nau central esdevé un gegantí calidoscopi que projecta el seu cilindre de llum en aquella direcció.

Curiosament, el campanar de base quadrada de la Seu no presenta cap eix de simetria paral·lel a la nau central de la Seu, sinó que està orientat aproximadament a 110° SE.