A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
nau centralsintagma nominal femení |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 105 Al damunt de les columnes de base octogonal parabòlica de la nau central, la planta superior de la columna és una macla de dues columnes quadrades i dues de pentagonals, que es transformen en un pentàgon al centre de la columna i, després, en un decàgon, un polígon de vint costats i un altre de quaranta (figures 22 i 23). |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 FIGURA 9. Model on es diferencien amb colors els diferents paraboloides que formen la coberta de la nau central. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 Gaudí establí les lleis de generació d’aquesta nova columna en el model de guix a escala 1:10 de la columna de la nau central, de 140 cm de diàmetre. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 En el cas de la columna inferior de la nau central, 140 cm correspon a les 8/12 parts. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 FIGURA 14. Secció de la base de la columna de la nau central (vuit elements). |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 FIGURA 15. Secció de la columna de la nau central a 8 m d’altura. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 Unes altres columnes inferiors d’enllaç recullen grups de cinc, quatre o tres d’aquestes columnes quadrades o pentagonals per enllaçarles cap a baix al nus o capitell de la columna inferior de la nau central o de la nau lateral. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 FIGURA 16. Dues columnes de la nau central, construïdes amb granit. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 A la nau central, al creuer i a l’absis hi ha tres columnes més d’enllaç que connecten les columnes de suport de les voltes amb els nusos de les columnes inferiors del temple. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 — Al damunt de les columnes de base octogonal parabòlica de la nau central, la planta superior de la columna és una macla de dues columnes quadrades i dues de pentagonals, que es transformen en un pentàgon al centre de la columna i, després, en un decàgon, un polígon de vint costats i un altre de quaranta (figures 22 i 23). |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 FIGURA 22. Columna d’enllaç de la columna de la nau central: geometria. |
Revista de Tecnologia (2004) Freqüència: 15 FIGURA 23. Columna d’enllaç de la columna de la nau central. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 7 La claror que penetra durant el dia a la nau central contrasta amb el clarobscur tant de l’entrada, coberta amb una volta de creueria del cor, com de les capelles laterals situades entre els contraforts de l’església, cobertes amb voltes de canó i llunetes laterals. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 7 Anàlisi actual de l’església de Torrent: (1) nau central, (2) absis, (3) campanar, (4) capelles laterals, (5) sagristia, (6) porta principal, (7) banqueta, (8) volta de canó, (9) lluneta, (10) arc former, (11) escala trona, (12) contrafort, (13) retaule, (14) altar, (15) arc dobler, (16) aigüera, (17) escala campanar, (18) volta de creueria (dibuix R. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 7 Si comparem els plànols originals d’en Soriano amb l’edifici actual trobem un augment de les dimensions de la superfície de la sagristia, el sobredimensionament de l’amplada dels contraforts de l’església (de 90 cm a 100 i 120 cm, respectivament), la disminució del gruix de la resta dels murs de l’església (de 90 cm a 80-50 cm), el canvi de voltes de rajol de la nau central per voltes de pedra i argamassa, la introducció de llunetes en les voltes de les naus laterals i de la sagristia,12 així com tot un seguit de variacions en les proporcions del campanar (tant de la planta com de l’alçat). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 7 El fet que la cadena que sosté el principal llum de sostre de la nau central projecti també la seva ombra, facilita en extrem la identificació del moment. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 7 D’aquesta manera, obtenim per a l’orientació de la nau central de la Seu un valor de l’azimut de 122,4° (e<0,5°) i un angle d’elevació solar de 10,2° (e<0,5°). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 7 Així, la nau central esdevé un gegantí calidoscopi que projecta el seu cilindre de llum en aquella direcció. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2010) Freqüència: 7 Curiosament, el campanar de base quadrada de la Seu no presenta cap eix de simetria paral·lel a la nau central de la Seu, sinó que està orientat aproximadament a 110° SE. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons