nervi aferent

Nosaltres, amb Serés, en els nostres estudis de les coordinacions funcionals a l'aparell urinari, per escatir la via conductora de les excitacions vesicals que actuen sobre els ronyons, i posar en clar la natura d'aquestes, havem practicat moltes vegades extirpacions totals dels filets que acompanyen els vasos del pedicle renal, que són llevats els pocs que hi arriben amb l'urèter, la totalitat dels nervis aferents al ronyó.

Els clàssics de la fisiologia del segle XIX comptaven amb l'existència de nervis aferents viscerals que podrien donar lloc a reflexos.

Porter i els seus col·laboradors (63, 64 i 65) van demostrar que la fallida de la pressió arterial que s'obté per l'estimulació del nervi depressor i que l'augment de pressió arterial provocat per l'estímul d'altres nervis aferents són proporcionalment més grans en els animals shockats que en els normals.