nervi bucal

En aquesta nota volem exposar el nostre punt de vista relatiu a la naturalesa de la inervació que el múscul buccinador rep del trigemin, tenint en compte les dades morfològiques trobades a l'home i sobretot les obtingudes per experimentació en el gos en excitar elèctricament el nervi bucal.

Les nostres conclusions contradiuen en part la idea clàssica, segons la qual el nervi bucal res té a veure en la inervació motriu del múscul buccinador, en travessar únicament els seus feixos, passant pels transmusculars descrits per Debièrre i Lemaire, o donant-li tan sols inervació sensitiva.

El nervi bucal, en emergir en el trigon del buccinador, forma un tronc gruixut que es divideix generalment en dos rams, dels quals, sense regla fixa, emergeixen ramuscles cutanis i grassosos.

En més d'una ocasió hem vist (fig. 1) un filet ascendent del nervi bucal que, seguint la vena facial, s'anastomosa, sota de l'extremitat superior del múscul sigomàtic major, amb una rama del setè parell.

Afirmem que per dissecció és impossible de descobrir les tals formacions: el bisturí es perd entre els fascicles musculars quant s'intenta la persecució, infructuosament, d'algun filet del nervi bucal.

¿És possible que el nervi bucal, rama del nervi masticador, subministri una part de la inervació motriu al muscle buccinador?

Hom observa que, prèvia secció del nervi bucal, cosa que suprimeix la possibilitat de contraccions reflexes, l'excitació elèctrica del seu cap perifèric provoca constantment una resposta franca, inequívoca, de naturalesa motriu en el múscul buccinador.