nervi sensitiu

Les vies aferents, sensitives, poden ésser nombroses i de diversa mena com en tot reflexe: ja perteneixents a la vida de relació — efectes de les impressions de fret, dolors, diferents excitacions experimentals de nervis sensitius, — ja a la vida vegetativa — dolors interns, estimulacions experimentals del simpàtic abdominal, sentiments tròfics, excitations defectives musculars.

Per altres diferents nervis sensitius, i especialment per excitacions dolorígenes, es pot influir sobre la glucèmia (51).

Diguem, doncs, en conclusió, que, essent innegable la influència nerviosa aferent en la regulació glucèmica,evident la intervenció en ella de centres distints, demostrada també la influència centrípeta per l'estimulació dels nervis sensitius cutanis, en el cas de la defensa contra el fred i així mateix d'altres nervis sensitius, i provada l'estricta adaptació de l'efector tròfic — glandular hepàtic en l'exemple que havem examinat de la glucogènia — adaptació qualitativa i quantitativa al corresponent estímul damunt del receptor, queda tancat l'arc del reflex glucemiant, equivalent a tota altra mena de reflexos; i arc que pot ésser posat en joc igualment per estímuls interns o externs de diferent naturalesa i els quals actuarien damunt de l'efector per la via centrífuga comú.

Si acceptéssim la teoria de Baxt, que les excitacions lleugeres de nervis sensitius actuarien paral·lelament sobre el vagus i el simpàtic, es podria admetre la de Petzetakis de la via doble pel reflex oculocardíac; però, en les nostres observacions amb aquesta prova, no hem pogut observar més que efectes pneumogàstrics quan s'han posat de manifest; no observant efectes simpàtics ni en els casos que, havent respectat les vies simpàtiques, havíem seccionat les pneumogàstriques.

La respiració és, generalment, més afectada per la compressió dels globus oculars que per estimulacions rnecàniques d'altres nervis sensitius.