A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
nitrogennom masculí |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Com a envasos, es van utilitzar safates de polipropilè termosegellades amb materials polimèrics i flascons de vidre; com a atmosferes, es van emprar nitrogen i aire. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Packages based on polypropylene trays thermosealed with polymeric material and glass flasks and nitrogen and air as inside atmospheres were used. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Com a envasos, es van utilitzar safates de polipropilè termosegellades amb materials polimèrics i flascons de vidre; com a atmosferes, es van emprar nitrogen i aire. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 6 Respecte a la composició de l'atmosfera d'envasament, observem que el contingut en oxigen augmenta a les mostres envasades en materials polimèrics amb nitrogen fins a assolir els valors de les envasades amb aire durant les primeres setmanes de conservació. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 6 El biogàs és una mescla de gasos formada principalment per metà (60-70 % en volum) i diòxid de carboni (30-40 % en volum), entre altres components com: àcid sulfhídric, hidrogen, amoníac, nitrogen, monòxid de carboni i oxigen. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 6 La digestió anaeròbia resulta una bona opció de valorització de purins (Campos, Palatsi i Flotats, 1999), tot i que la seva aplicació es veu limitada per les seves característiques: baixa relació C/N, baix contingut de matèria orgànica i alt contingut de nitrogen amoniacal i aigua. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 54 Pel que fa a les pirimidines, l’altra família de bases nitrogenades presents als àcids nucleics, es produeixen a partir del cianoacetilè, un dels productes dels experiments de descàrregues elèctriques sobre mescles de metà i nitrogen. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 54 Avui, però, se sap que, poc després de formar-se, la Terra tenia una atmosfera dominada per diòxid de carboni, nitrogen i aigua. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 54 Des de disciplines molt diferents, s’ha posat de manifest que, de la mateixa manera que els planetes veïns Venus i Mart, la Terra va perdre de seguida la seva atmosfera inicial i, molt abans d’originar-se la vida, l’atmosfera estava formada essencialment per diòxid de carboni, nitrogen i aigua, és a dir, pels gasos resultants de la desgasificació de l’interior del planeta. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 54 D’altra banda, un resultat important d’aquests estudis és que també s’ha observat la formació de dipòsits carbonosos amorfs sobre les partícules de catalitzador, de manera anàloga a com les fases metàl·liques de les partícules de pols interplanetària d’origen cometari es troben recobertes d’una fase carbonosa que també conté sofre, hidrogen i nitrogen. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 54 L’augment dels òxids de nitrogen i la destrucció catalitzada de l’ozó estratosfèric A les regions tropicals, durant les tempestes que es produeixen a altituds elevades (10 km), els llampecs fan reaccionar el nitrogen amb l’oxigen per a donar l’òxid nítric (monòxid de nitrogen, NO). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 6 Les explosions dutes a terme per Cavendish el juny següent sobre mescles d’aire deflogisticat (oxigen) i flogisticat (nitrogen) utilitzant descàrregues elèctriques —en què va identificar la formació d’àcid nítric— va permetre a Lavoisier atribuir l’acidesa de l’aigua sintetitzada a la formació d’àcid nítric provinent d’impureses o de restes d’aire atmosfèric (Bertomeu-Sánchez, J. R. & García-Belmar, A., 2006: 102-103, 106, 109). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 Des de 1976 (IAUC, 1988; IAUC, 1992) se sap que Plutó està envoltat per una fina capa de metà, i observacions posteriors, del 1992, hi han determinat l’existència de nitrogen i monòxid de carboni, essent el nitrogen el gas dominant (Owen et al., 1993). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2009) Freqüència: 6 La composició de l’aire va ser determinada per primer cop el 1774 per Lavoisier (1743-1794) el qual va afirmar que contenia 1/5 part d’aire eminentment respirable que es va anomenar aire vital (avui es denomina oxigen) i 4/5 parts d’un gas que no ajudava a mantenir la vida que es va anomenar àzoe o mofeta (avui es denomina nitrogen). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons