A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
nomenclaturanom femení |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 17 Consolidar la correcta formulació i nomenclatura dels compostos químics; 4.2. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 17 En el pròleg a l’edició catalana queda ben palès l’esforç realitzat per l’Institut d’Estudis Catalans per adaptar al català les recomanacions sobre la nomenclatura que ha elaborat la IUPAC, fet que denota l’interès de la institució per la normalització i difusió de la nomenclatura en química, i en especial d’aquells aspectes en els quals, en haver-hi unes recomanacions internacionals, cal que el català hi encaixi adequadament. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 17 Per resoldre aquest tipus de problemes, els alumnes han de conèixer conceptes com les equacions químiques, la nomenclatura, el mol, el pes atòmic, el pes molecular, la massa molar, l’ajustament de reaccions químiques, el reactiu limitant, la composició percentual, la fórmula empírica i molecular, la densitat, les formes d’expressió de concentracions i la relació entre massa i volum de gasos, entre d’altres. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 17 A continuació, es presenten les recomanacions més importants donades per la IUPAC i la IUPAP sobre la nomenclatura de les magnituds fisicoquímiques i de les seves unitats, tot destacant la importància didàctica de tenir-les en compte a l’aula. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 26 Per simplificar la nomenclatura, s’introdueix el coeficient de reacció, DR,i, que s’identifica amb el producte Vi Zi ki i té unitats de Pa-1s-1. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 26 En el camp de la terminologia científica, és tradició a les classes de química atorgar una gran importància a l’aprenentatge de la nomenclatura i de la formulació química; tanmateix s’oblida sovint la importància d’explicitar i justificar els termes que s’utilitzen per definir els conceptes i la importància d’un ús correcte dels símbols de les magnituds fisicoquímiques i de les normes d’expressió de les fórmules físiques (Caamaño, 1998). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 26 Davant aquesta situació caòtica, a finals de la dècada del 1850 el químic alemany Kekulé va pensar que podria ésser oportú celebrar un congrés internacional de químics dedicat a la definició dels conceptes químics de l’àtom, la molècula, l’equivalent, l’atomicitat, la basicitat, les fórmules químiques i la uniformitat de la notació i de la nomenclatura químiques. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2002) Freqüència: 26 El veritable objectiu del congrés, tal com s’exposava a la carta, era: «La definició d’importants conceptes químics, com els expressats per les paraules àtom, molècula, equivalent, atomicitat, basicitat, etc.; discussió dels equivalents veritables dels cossos i les seves fórmules; la institució d’una notació uniforme i d’una nomenclatura racional.» |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 40 En la primera columna figura el nom actual del cometa; en la segona, tal com se l’ha anomenat anteriorment segons el vell sistema de nomenclatura ; en la tercera i quarta, el nom del redescobridor i el període durant el qual ha estat observat, respectivament. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons