noradrenalina

I no solament això: quan un deferent de rata reserpinitzada és incubat durant 15 o 30 minuts amb noradrenalina (concentració, 5 × 10-6 g/ml) readquireix de manera transitòria una certa sensibilitat a la tiramina.

És a dir, les terminacions adrenèrgiques buides de catecolamines de l'animal reserpinitzat són recarregades, bé que molt parcialment, amb la noradrenalina amb què incubem el preparat.

Si després hi afegim tiramina, aquesta, que abans era inactiva, ja pot produir ara una alliberació de la noradrenalina que ha estat emmagatzemada durant la incubació.

Amb l'animal normal aquest fenomen d'esgotament de l'acció no es produeix perquè els dipòsits superficials sobre els quals actua la tiramina són omplerts cada vegada que es buiden, amb catecolamines procedents dels dipòsits principals situats a l'interior de la terminació que, naturalment, en l'animal reserpinitzat són també buits i no podem omplir amb una simple incubació amb noradrenalina.

Amb els simpaticomimètics tipus amfetamina les coses s'esdevenen de manera pràcticament idèntica que amb la tiramina: manca d'efecte en el deferent de rata reserpinitzada i restauració passatgera amb incubació amb noradrenalina.

Així hom explica que en no poder ésser captada part de la noradrenalina, n'hi hagi més de disponible per a anar als receptors, i així, amb la mateixa dosi, els efectes són més grans.

Ara: concentracions de cocaïna de l'ordre d'1,25 × 10^-7 que no provoquen aparentment cap resposta, potencies clarament les contraccions produïdes per l'adrenalina o la noradrenalina (fig. 6) d'una mantra passatgera.

Sembla, doncs, almenys pel que fa referència al conducte deferent, com si la cocaïna impedís l'uptke o captació de la noradrenalina per a la terininació sense, però, dificultar ni l'entrada de tiramina ni la sortida de catecolamines.

En els nostres primers treballs sobre aquest tema ja hem insistit sobre aquest punt en demostrar l'exactitud que hom pot assolir en estudiar l'antagonisme noradrenalina/fentolamina seguint el mètode de PATON (figs. 8 i 9).