A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
nuclearadjectiu |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 Anomeno i anomenaré en endavant xifra nuclear o X. N. la xifra total de lòbuls nuclears (nuclis prescindint dels petits ponts d'unió) en cent leucocits neutròfils. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 Vegi's també la variabilitat de la xifra nuclear de 279 a 305. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 En els 14 casos observats de malaltía de Basedow amb diagnòstic clínic indubtable (Taula VI) i en període actiu de major o menor intensitat, veiem que en 13 l'esquema neutròfil està constantment desviat cap a Ia dreta i la xifra nuclear és constantment superior a la mitja normal i fins quasi sempre als límits superiors d'oscil·lació normal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 En un sol cas típic de malaltía de Basedow en plena activitat (Observació XXI) hem observat, coincidint amb una fórmula leucocitaria quasi en absolut normal, un esquema d'Arneth i una xifra nuclear plenament normals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 Dels dos casos de milloría marcadíssima, veiem en l'un (Observació II, Taula IV) que, si bé amb oscil·lacions que arriben al normal, ofereix una lleugera desviació cap a la dreta amb el corresponent augment de la xifra nuclear; en l'altre (Observació X, Taula VI), l'únic examen practicat ofereix una marcada desviació cap a la dreta; en tots dos hi veiem la fórmula de Kocher. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 En els dos casos de milloría que arriba quasibé a la curació (Observacions XX i XXII, Taula VI), hi veiem una xifra nuclear i un esquema d'Arneth perfectament normals coincidint però en la Observació XX amb una fórmula de Kocher positiva, encara que no molt marcada. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 Dels quatre casos dubtosos, en dos (Observacions IX i XIII, Taula VII), coincidint amb una fórmula leucocitaria que amb diferent intensitat presenta les variacions de Kocher, hi veiem un esquema d'Arneth desviat cap a la dreta, en la Observació IX en un grau bastant notable; en els altres dos casos (Observacions IX i XI, Taula VII), coincidint amb una fórmula leucocitaria quasibé normal en absolut, ho són també I'esquema d'Arneth i la xifra nuclear. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 393 En els cinc casos d'hipotiroidisme (Taula VII) veiem oscil·lar l'esquema d'Arneth i la xifra nuclear als voltants de'I normal i en un cas (Observació XXVII) tan sols, coincidint amb una notable fórmula de Kocher, veiem desviar-se una mica cap a la dreta l'esquema neutròfil, pujant a 300 la xifra nuclear. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 36 El cometa presenta una excepcional brillantor deguda a la condensació del seu nucli, confirmada per la petita diferència entre la seva magnitud total i la seva magnitud nuclear, que durant l’aparició de 1961 va ser presa per diferents observadors (Bortle, 1969; Roemer, 1966; Scotti, 1995). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 36 Lowry et al. (1999), pel pas de 1996 del cometa 32P, calculen per a una distància de 3,1 UA el límit superior del radi nuclear en 3,2 ± 0,4 km, la qual cosa permet a Królikowska estimar el període de rotació màxim del cometa en 7,3 h. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 36 S’havia doctorat en física l’any 1943 realitzant una tesi sobre òptica dirigida per José María Otero Navascués, qui, posteriorment, serà el major protector institucional i econòmic del grup que Catalá formarà a València, perquè arribarà a ser el president de la Junta de Energía nuclear .1 L’ambient que Catalá va trobar a València no era el més propici per a la recerca en física. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 36 El 1947 Powell i Occhialini a la seua monografia, nuclear Physics in Photographs, sostenien que l’equipament era tan senzill que qualsevol laboratori universitari podia servir per a realitzar investigacions nuclears. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons