nucli

Les supernoves són un tipus d’estrelles «madures» on les reaccions de fusió nuclear han anat transformant els protons creats en el Bing Bang en nuclis més pesats fins arribar al nucli més estable de la naturalesa, el Fe₂₆.

Imatge del nucli del cometa Halley obtinguda l’any 1986 per la missió europea Giotto. El nucli del cometa, format essencialment per H₂O, CO, CO₂, CH₃OH, CH₄ i silicats, es troba recobert d’un dipòsit fosc de naturalesa orgànica.

En trobar-se amb el cometa, la missió Rosetta enviarà la sonda Champolion al seu nucli per agafar diverses mostres a diferents fondàries, les quals seran retornades a la Terra per a ser estudiades rigorosament.

Entrat l'espore, queda quiet i aumenta de volum degenerant el protoplasma, que forma un envoltori al seu voltant aumentant de volum tot plegat; el nucli queda íntegre però arreconat a la periferia de la cèl·lula.

3.^er Les cèl·lules endotelials tenen el tenyit sols intens a la periferia i el nucli filamentós i finament tenyit, se distingiràn dels cossos específics —elements protozoasis— tenyits en rosa-clar els elements protozoaris, i en els quals perifèricament se pot veure el nucli fortament tenyit: a més, el protozoari porta sovint un granul perifèric.

4.^rt Els plasmazellen poden ressemblar les formes amb zigots, però amb la pironina no és possible la confusió, puix se veu tot el protoplasma uniformement tenyit en roig i el nucli blau, mentres els cossos sifilítics tenyits en rosa-clar presentan el protoplasma del protozoari tenyit en rosa-fosc.

En les tallades tenyides amb l'Unna-Papanheim (verd de metilpironina) ressalten els protozoaris per les propietats acidòfiles de son protoplasma, que fan que's tenyeixin de vermell per la pironina, rebutjant la part basiòfila del reactiu; així, en mig dels protoplasmes rojos dels plasmazellen, que's veuen amb son nucli blau, i els nuclis grossos de cèl·lules epitelials mal tenyits de blau i amb vora roja de protoplasma, destaquen els leucocytozoon.

A més, les recidives s'expliquen ja des d'ara ben clarament, i les mateixes reaccions serològiques des del Wassermann als fets d'al·lergia i de halb-immunitat s'aclareixen, sabent, referent al Wassermann, que hi ha una important destrucció i fusió de leucocits i, en conseqüència, lliberació de nucli-albúmines i lecitines i, com a fets d'immunitats i hipersensibilitats locals, la ressemblança amb les altres malaltíes de citozoaris.

Noresmenys se trobaven presents i en nombre considerable elements de forma oval, de 2 a 3 micres de diàmetre, formats de protoplasme, tenyit lleugerament de blau, amb dos cossos cromàtics; el nucli quasi arrodonit excèntric i el bastó cromàtic de forma lenticular i més perifèric.

Menys nombrosos, però ben distints, hem vist elements de la fasse asexual amb l'espore enquistat intraleucocitari amb sos nuclis perifèricament situats, ben tenyits i ben distints; les formes que nosaltres no hem vist clares, potser per les facilitats que hi ha de confondre-les amb les cèl·lules epitelials i amb els plasmazellen, són els elements del cicle sexual, els primers temps de la gameta mascle i femella.

Per altra part, aquest paràmetre varia ràpidament i presenta un caràcter sistemàtic, s’observa un màxim prop de 1940, és a dir, la tendència de A₂ a augmentar canvia per la tendència a disminuir, la qual cosa li suggereix que abans de 1944 alguna cosa va passar al nucli.

El cometa presenta una excepcional brillantor deguda a la condensació del seu nucli, confirmada per la petita diferència entre la seva magnitud total i la seva magnitud nuclear, que durant l’aparició de 1961 va ser presa per diferents observadors (Bortle, 1969; Roemer, 1966; Scotti, 1995).

Sekanina (1985) mostrà l’orientació de la cua del cometa en les successives aparicions 1927-1978 i estudià les característiques del nucli del cometa 32P/Comas Solà en base a un model de precessió del nucli.

Determinà dues possibles solucions, segons les quals el nucli del cometa serà un esferoide de massa 2 ? 1015 o 2,7 ? 1015 g i amb l’eix de rotació sotmès a un moviment de precessió ràpid.

Creia que les pertorbacions són el producte del moment transferit al cometa com a conseqüència de la sublimació de l’aigua gelada d’una petita sortida sobre el nucli en rotació, i estudià la variació dels elements orbitals suposant un model modificat, model base.

La precessió necessària en aquest cas és menor que la implicada per l’altre model de nucli (Sekanina, 1985).

Calculà la força no gravitatòria que actua sobre el nucli cometari en rotació amb una superfície en sublimació, va aconseguir lligar tots els valors dels paràmetres no gravitatoris suposant que l’activitat cometària és asimètrica durant el pas del cometa pel periheli i aquesta concorda amb les asimetries de les corbes de llum observades (Sekanina, 1993).

Així, si la relació entre les dues variables, massa i període, cau dins de la zona dels cometes de grandària i període coneguts, per un model de nucli en forma d’esferoide allargat, el període seria de 14 ± 4 h i si fos un esferoide aplanat seria de 2,4 ± 0,4 h.

Królikowska et al. (2001) van tornar a estudiar el cometa 32P, conjuntament amb cinc cometes erràtics més, considerant el model de precessió forçada del nucli no esfèric en rotació de Sekanina, però que l’activitat del cometa, o expulsió de gas del nucli, varia respecte al pas del periheli, de la mateixa manera que també pot variar el paràmetre que dóna la màxima activitat respecte al migdia del cometa, i que l’activitat del cometa canvia durant l’interval de temps considerat.