nutricional

La carn i els seus productes són aliments d'una elevada qualitat nutricional.

Les taules de composició nutricional utilitzades per a fer aquesta guia, que determinen les aportacions nutricionals dels diferents aliments, han estat les més reconegudes internacionalment (CESNID, Su-VI-Max, Medpharm, del doctor Mataix, Favier i d'altres).

Aquest concepte de densitat nutricional permet establir l'equilibri alimentari al llarg del temps, tot fent comparacions i intercanvis entre diferents aliments i plats.

El principal objectiu d’una operació d’assecament és la conservació d’un producte per la disminució de la seua activitat d’aigua, tot optimitzantla qualitat nutricional i organolèptica del producte final obtingut amb un mínim requeriment energètic (Weinberg et al., 2008).

Les reaccions que suposen una pèrdua del valor nutricional durant la conservació es poden classificar de la manera següent: — Destrucció directa dels nodridors com a efecte de la temperatura i la concentració dels reactius.

L'interès en aquest tipus de productes rau en el fet que, tot i mantenint un valor energètic i nutricional comparable al de la fruita fresca, s'aconsegueixunproductemésestable que hom pot consumir en llocs allunyats de les zones de producció i, a més, fora de les temporades pròpies.

Aquesta novetat, tot sovint, s'ha donat en un marc sense precedents; per exemple, en l'obligació d'indicar a l'envàs el valor nutricional mitjà de l'aliment que conté.

L'emancipació o la formació en l'àmbit sanitari o nutricional afavoreixen l'adquisició de coneixements, però la família esdevé un àmbit de transmissió de coneixements clau, per la qual cosa l'estructura de la llar esdevé un factor explicatiu de diferències en les pràctiques associades a la seguretat alimentària.

Amb l'ajut de la tecnologia alimentària, aquest canvi de disponibilitat no representa cap modificació per al valor nutricional dels aliments, gràcies a l'aplicació de les bones pràctiques de producció i als controls sanitaris sobretot el procés d'elaboració i de distribució.

Les institucions i organismes nacionals i internacionals que marquen les estratègies de promoció de la salut com a mitjà per prevenir trastorns i patologies prevalents, inclouen com a objectiu nutricional consumir almenys «cinc racions al dia» entre fruites i hortalisses, juntament amb recomanacions específiques per a alguns nutrients que cal controlar en la dieta, com ara els àcids grassos saturats i essencials, la fibra, el sodi, etc., cosa que dóna mostra de la rellevància de les fruites i les hortalisses en la promoció de la salut global.