observatori

A finals de 1913 es publiquen els primers dos números de la revista Ibérica a l’observatori de l’Ebre: Spécimen A, a l’octubre de 1913 i Spécimen B, el novembre del mateix any.

L’objectiu principal era fundar una revista que convisqués amb l’observatori de l’Ebre i contribuís a difondre el coneixement científic i tecnològic, així com a fomentar el progrés de les ciències.

A més de l’Observatori de l’Ebre com a institució mare, estava en ple funcionament el Laboratori Químic de l’Ebre i el Laboratori Biològic de l’Ebre, fundats pocs mesos després de l’Observatori; el primer pel P. E. Vitoria i el segon pel P. J. Pujiula, tots dos van ser a Roquetes fins al seu trasllat a Barcelona l’any 1916.

Aquesta planificació va cristal·litzar en la creació de l’observatori de l’Ebre, el Laboratori Químic de l’Ebre i el Laboratori Biològic de l’Ebre.

L’Observatori de l’Ebre va ser la primera de les tres institucions que va veure la llum i el P. Ricard Cirera Salse S. J. en va ser el seu fundador.

Anys més tard, en el moment de la fundació de l’Observatori de l’Ebre, J. J. Landerer va donar un important suport al P. Cirera (Puig, 1927: 132-136).

Dins aquest marc històric, l’observatori va incorporar la tasca de divulgació de la ciència com un objectiu més a portar a terme paral·lelament a la recerca en el camp de la geofísica esmentada, i ho va fer des d’un alt rigor científic i per mitjà de la revista Ibérica, que va ser la revista pionera a l’Estat destinada a acomplir aquesta finalitat.