A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
onanom femení |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 14 No passa el mateix en altres matèries: a la física hi ha termes com força, energia, velocitat, potència, voltatge, diòptria, radiació, ona, etc., d’ús quotidià, amb el mateix valor o un altre, però amb una terminologia comuna. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 14 L’estructura circular de la base de la torre permet introduir conceptes simples d’estructura atòmica que s’utilitzaran en la resta de l’itinerari: protons, neutrons i electrons; model atòmic de Bohr i posició dels electrons en òrbites; model atòmic de Schrödinger: l’electró com a ona. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 14 Així, l’ona es propaga en l’espai generant indefinidament camps elèctrics i magnètics perpendiculars a la direcció de propagació. |
Educació Química - EduQ (2010) Freqüència: 14 Els paràmetres característics d’una ona són la velocitat (c), la freqüència (?), el període (T) i la longitud d’ona (?), els quals estan relacionats per les equacions següents: |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 1 Per a la conducció d'una ona electromagnètica es poden utilitzar línies de transmissió (per exemple, línies coaxials) i conductors d'ones. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 52 També en l’explosió, es crea una ona de xoc capaç de comprimir nebuloses de gas i la pols veïnes fins al punt que és possible la formació de noves estrelles. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 225 Si el tubus s'apoia sobre d'un pla resistent, la seva dilatació al pas de la ona líquida, se manifestarà amb la projecció de la superficie del tubus diametralment oposada a la que contacta amb el pla rígid; el moviment de projecció de la paret del tubus pot comunicar-se a diferents mecanismes i ésser inscrit. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 225 En uns casos veurem aplanament de la A, de la I o de la F, ailladament, lo qual indicarà disminució de la força auricular, o modificació de la del ventrícol; en altres se nota, ja sola, ja associada a dites depressions, la presencia de forta I p, o sia certa dificultat en la propagació de l'ona a través de la massa ventricular; en altres hi ha aplanament total de la gràfica, com si existís disminució de l'energía total de la contracció cardíaca, veritable al·lodinamia, signe, potser, d'un començament de miocarditis tòxica que evolucionarà ulteriorment sense grans manifestacions, o d'infiltració específica de les coronaries, indici de llur esclerosi. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 225 Nosaltres sols donem valor a la desaparició de les pauses en la gràfica, que representa en nostre concepte, per una part (desaparició de p i de h), la successió d'uns sístolis als altres sense pausa diastòlica total, i la desaparició de l'intersístoli, o abreviació del temps de pas de la ona de aurícules a ventrículs per augment de la conductibilitat del fascicle de His, i per altra part (desaparició de t), el predomini en el ventrícul de la musculatura de la base sobre la de la punta. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 225 Un tubus elàstic (de cautxuc, per exemple) atravessat per una current intermitent de líquid sotmès a una certa pressió, se dilata durant el pas de les ones líquides, i es retreu tornant al seu volum primitiu, un cop passades aquelles. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 11 Aquesta petita diferència en l’índex de refracció per les diferents longituds d’ona de l’espectre visible fa que les lents focalitzin en diferent lloc els diferents colors, cosa que provoca l’aberració cromàtica. |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 11 Es pot fer correcció acromàtica (focalització de manera que hi ha correcció exacta per dues longituds d’ona), o bé apocromàtica (per tres longituds d’ona), o correcció aplanàtica, (amb correcció de curvatura de camp). |
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica (2008) Freqüència: 11 Aquesta qüestió no es resoldrà fins que es proposa un canvi en la longitud d’ona, que donarà pas, el 1938, al naixement del microscopi electrònic. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons