ona sonora

Se creia, fins ara, que en l'extrasístoli originat en un punt baix del ventrícul, s'extenía l'estímul per la massa cardíaca uniformement, com les ones sonores per l'aire, irradiant des del punt d'estimulació i que, per tant, les corrents d'excitació nascudes d'aquests estímuls en el ventrícul no seguíen les vies de l'aparell de conducció, anatòmica i fisiològicament ben determinades, que sols devíen conduir en el sentit fisiològic del primitiu tubus cardíac: d'orifici venós a orifici arterial.