A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
operclenom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 9 Una altra modificació, que es presenta en els gèneres Idotea i Sphaeroma, consisteix a perdre les branques dels pleòpodes llur disposició perpendicular al cos del crustaci, situant-se l'epipodi sobre l'endopodi com un opercle d'aquest últim; això comporta modificacions histològiques d'importància, mentre que l'exopodi gairebé no pateix cap alteració; en canvi, l'endopodi es diferencia per un sac de grosses parets formades per un epiteli singular que Bernecker (1909) designa com a «epiteli respiratori» i que té ja un funcionalisme francament eficaç, amb coeficients d'oxigenació relativament elevats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008) Freqüència: 9 En aquesta fase, la vesícula proacrosòmica experimenta una gran transformació morfològica: a la zona apical es veu una fina banda altament electrodensa que donarà lloc al barret acrosòmic o opercle (acrosomal cap, operculum), mentre que a la zona basal es forma una invaginació de la vesícula, embolcallada d'un material granular electrodens, que donarà lloc al tub acrosòmic (acrosomal tube, perforatium) (vegeu la fletxa de la figura 3d). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008) Freqüència: 9 L'acrosoma és esfèric, i a la part anterior té un opercle de forma lenticular còncava amb una petita protuberància. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008) Freqüència: 9 El citoplasma, en l'espermatozoide madur, es troba restringit a una zona estreta en forma d'anell que envolta l'acrosoma just per sota de l'opercle; en aquesta regió del citoplasma és on s'observa un sistema de membranes i microtúbuls juntament amb un nombre reduït de petits mitocondris, que tenen una matriu electrodensa amb poques crestes (vegeu la figura 4B). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008) Freqüència: 9 La vesícula proacrosòmica mostra un opercle sobre el grànul electrodens en posició apical. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008) Freqüència: 9 La part apical presenta l'opercle amb una depressió central. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008) Freqüència: 9 El primer signe de diferenciació és l'aparició d'una regió electrodensa a la zona apical de la vesícula (Pochon-Masson, 1962; Langreth, 1969; Medina i Rodríguez, 1992a; Simeó et al., en preparació) que, en forma de grànul, dóna lloc en alguns casos a l'opercle (Pochon-Masson, 1962; Langreth, 1969). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons