ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

opercle

nom masculí
Terminologicitat: 0,902




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967)
Freqüència: 9

Una altra modificació, que es presenta en els gèneres Idotea i Sphaeroma, consisteix a perdre les branques dels pleòpodes llur disposició perpendicular al cos del crustaci, situant-se l'epipodi sobre l'endopodi com un opercle d'aquest últim; això comporta modificacions histològiques d'importància, mentre que l'exopodi gairebé no pateix cap alteració; en canvi, l'endopodi es diferencia per un sac de grosses parets formades per un epiteli singular que Bernecker (1909) designa com a «epiteli respiratori» i que té ja un funcionalisme francament eficaç, amb coeficients d'oxigenació relativament elevats.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 9

En aquesta fase, la vesícula proacrosòmica experimenta una gran transformació morfològica: a la zona apical es veu una fina banda altament electrodensa que donarà lloc al barret acrosòmic o opercle (acrosomal cap, operculum), mentre que a la zona basal es forma una invaginació de la vesícula, embolcallada d'un material granular electrodens, que donarà lloc al tub acrosòmic (acrosomal tube, perforatium) (vegeu la fletxa de la figura 3d).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 9

L'acrosoma és esfèric, i a la part anterior té un opercle de forma lenticular còncava amb una petita protuberància.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 9

El citoplasma, en l'espermatozoide madur, es troba restringit a una zona estreta en forma d'anell que envolta l'acrosoma just per sota de l'opercle; en aquesta regió del citoplasma és on s'observa un sistema de membranes i microtúbuls juntament amb un nombre reduït de petits mitocondris, que tenen una matriu electrodensa amb poques crestes (vegeu la figura 4B).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 9

La vesícula proacrosòmica mostra un opercle sobre el grànul electrodens en posició apical.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 9

La part apical presenta l'opercle amb una depressió central.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2008)
Freqüència: 9

El primer signe de diferenciació és l'aparició d'una regió electrodensa a la zona apical de la vesícula (Pochon-Masson, 1962; Langreth, 1969; Medina i Rodríguez, 1992a; Simeó et al., en preparació) que, en forma de grànul, dóna lloc en alguns casos a l'opercle (Pochon-Masson, 1962; Langreth, 1969).

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons