A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
orbital2nom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 18 En els anàlegs al blau de Prússia, els dos ions metàl·lics es troben en un entorn octaèdric on els orbitals d estan desdoblats en els orbitals de grup t2g i eg (degeneració 3 i 2 respectivament). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 18 Com el lligand cianur és de camp fort l’ió B és d’espín baix i, fins a 6 electrons, només ocupa els orbitals t2g. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 18 Si tots els electrons desaparellats d’A es troben en els orbitals t2g, la contribució t2g-t2g és, per naturalesa, antiferromagnètica i, com a conseqüència de l’estructura 3-D, el compost és un ferri-imant, sempre que no hi hagi compensació total entre els electrons d’A i de B, cas en el que l’espín total seria nul (ST = 0). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 18 Si els electrons desaparellats d’A ocupen alguns orbitals t2g i alguns eg, la interacció global serà també antiferromagnètica, però menys marcada que en el cas anterior, i el compost serà també un ferri-imant amb temperatura crítica més baixa. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 18 Finalment, quan els electrons desaparellats d’A ocupen només orbitals eg, la interacció serà ferromagnètica, i el compost serà un ferro-imant. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 18 Per això els ions CrIII, VII i VIII, en tenir orbitals t2g difosos i amb energia similar als ? antienllaçants dels cianurs originen Tc altes. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons