ordinador

La tecnologia informàtica, el control de processos per ordinador, el programari de disseny i simulació, etc., sí que es consideren continguts propis de l’àrea de tecnologia.

Si recordem que el 16 de febrer de 1946, el New York Times feia accessible al gran públic la gegantina imatge de l’ENIAC, que passa per ser el primer ordinador electrònic de la història, resulta encara més sorprenent el contingut d’una narració breu de ciència-ficció que Murray Leinster va publicar el mes de març del mateix any 1946 a la revista especialitzada Astounding.

Just quan va néixer l’ENIAC, la imatge popular d’uns ordinadors gegantins, i s’iniciava el camí de la tecnologia informàtica, Leinster anticipava ni més ni menys que la microinformàtica i l’omnipresent Internet d’avui.

Els sistemes de commutació i els terminals es basen en l’electrònica, els ordinadors, la integració en silici, el software i, recentment, en tecnologies òptiques.

Els terminals es basen en l’electrònica i els ordinadors i, per tant, en el silici, amb un important component de software.

A la segona meitat del segle XX, aquests mitjans han experimentat una potenciació molt important, i s’ha afegit la capacitat dels ordinadors interconnectats com a nou mitjà de telecomunicació.

Representa una aplicació acurada de la realitat tecnològica del moment i comprèn des dels mètodes més «clàssics» (pissarra, transparències, diapositives, pel·lícules, etc.), fins als que anomenaríem sistemes media (ordinadors, vídeos, etc.).

Fa un temps es va utilitzar un sistema d’ensenyament assistit per ordinador.

El 1992 i el 1993 es van fer demostracions de programes informàtics per al disseny assistit per ordinador i per a temes elèctrics.

No obstant això, es pot dir que la història moderna dels gràfics per ordinador començà quan Walt Disney Pictures decidí donar suport a un film sobre un home atrapat en un ordinador a principis de la dècada de 1980: Tron (Steven Lisberger, 1982).

Tot i que utilitzà el que aleshores era una gran quantitat de gràfics per ordinador fotorealistes, d’uns trenta minuts de filmació en total, el film fracassà comercialment, i va fer que molts estudis desestimessin els projectes dels seus departaments de gràfics per ordinador.

Malgrat tot, el 1982, s’utilitzaren gràfics per ordinador en l’elaboració d’escenes de combat aeri per a un film de ciència-ficció que tampoc tingué molt interès: The Last Starfighter (Nick Castle, 1984).

En paral·lel, Lucasfilms Ltd., de George Lucas, havia creat la seva llegendària secció d’efectes especials Industrial Light & Magic (ILM) i, encara que en un principi no es dedicava als ordinador s, utilitzà alguns gràfics per ordinador a Return of the Jedi (Richard Marquand, 1982).

Però la clau de la posterior difusió dels gràfics per ordinador començà quan ILM utilitzà aquesta nova tecnologia per a tota la seqüència del planeta Gènesi a Star Trek II.

A partir d’aquí, molts films, principalment de ciència-ficció, introduirien escenes utilitzant aquesta tècnica: de la mà d’ILM, com a The Young Sherlock Holmes (Barry Levinson, 1986), produït per Steven Spielberg, o de la mà d’altres estudis, dels quals cal ressaltar novament Walt Disney Pictures, que va fer una primera utilització de gràfics por ordinador en uns dibuixos animats, per a alguns objectes del decorat, a The Great Mouse Detective (John Musker, 1986).

El mateix programari s’utilitzà a The Abyss (James Cameron, 1989) per a crear la primera forma íntegrament generada per ordinador, una serp d’aigua marina extraterrestre que marcà la tendència d’efectes per ordinador de l’era següent i que enlluernen en films com Terminator II.

La tècnica ja s’utilitzava amb propòsits de molt diversa índole, i se seguiria utilitzant a The Mask (Chuck Russell, 1994), que representa una traducció a imatge real, en estètica i esperit, de la idiosincràsia dels dibuixos animats, en especial dels clàssics de Tex Avery, a partir del seu protagonista, interpretat per Jim Carrey; o a Forrest Gump (Robert Zemeckis, 1994), que recorre trenta anys de la història dels EUA juntament amb el seu protagonista, interpretat per Tom Hanks; o a Casper (Brad Silberling, 1995), que presenta el primer personatge animat que parla generat per ordinador, dirigit en temps real.