A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
ordre de magnitudsintagma nominal masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 13 Els aminoàcids, per exemple, presenten valors d’enriquiment en deuteri de més de tres ordres de magnitud respecte als estàndards terrestres. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 13 Tanmateix, cal fer notar que en el sediment es troba un 30 % del contaminant, tot i que el seu volum és uns sis ordres de magnitud inferior al de l’atmosfera. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 13 En fer els càlculs de la concentració d’ozó a l’estat estacionari, a través de les equacions cinètiques de formació (equacions 1 i 2) i de destrucció (equacions 3 i 4) de l’ozó, es pot demostrar que, àdhuc en la capa d’ozó, el nombre de molècules d’O3 és molt inferior al nombre de molècules d’O2, però molt superior al que correspondria a l’equilibri, de forma que la raó [O2]/[O3] a l’estat estacionari excedeix al valor de l’equilibri en molts ordres de magnitud. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 13 La comparació dels resultats experimentals amb càlculs teòrics, realitzats suposant el comportament ergòdic dels modes vibracionals, van mostrar una diferència d’entre dos i quatre ordres de magnitud en la constant de velocitat. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2000) Freqüència: 13 Les escales de temps per als dos trencaments són diferents en dos ordres de magnitud: el trencament primari requereix 200 fs, mentre que l’eliminació secundària necessita 25 ps. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons