A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
organismenom masculí |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 8 Segurament que l'afició, més que l'addicció, a la xocolata es degui al plaer que proporciona el seu consum, que fins i tot sembla que ens provoca l'alliberament d'endorfines (substàncies «calmants» pròpies del nostre organisme), a part que les seves calories ens fan passar la sensació de gana o de decaïment. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 8 Quan la normativa consolidada és elaborada per un organisme oficial, es poden iniciar dos procediments: la codificació i la refosa. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 8 Els àcids grassos omega-3 pertanyen a la categoria dels àcids grassos poliinsaturats i no poden ser sintetitzats pel nostre organisme, la qual cosa determina el seu caràcter d'essencials per a la salut i que sigui imprescindible el fet d'ingerir-los amb la dieta. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 8 Els àcids grassos omega-3 pertanyen a la categoria dels àcids grassos poliinsaturats i no poden ser sintetitzats pel nostre organisme, com ara, per exemple, l'àcid oleic (monoinsaturat) o l'àcid palmític (saturat). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 8 Des de l'any 1980, l'Institut Català de laVinya i elVi (INCAVI) és un organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 8 Concretament, aquest organisme considera «sucres lliures» o «sucres extrínsecs» els naturalment presents en els sucs de fruites, la mel i els xarops, a més de tots els monosacàrids i disacàrids afegits als aliments pels fabricants, cuiners o consumidors. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 8 Per tant, des d'un punt de vista etimològic els termes herbívor i graminívor són sinònims i designen aquell organisme que s'alimenta d'herbes. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 En el cas de l'anafilaxia inversa l'organisme no està en les mateixes condicions que en el de l'anafilaxia directa: en aquesta una injecció menor de la mínima mortal s'apodera del anticòs o sensibilatriu i al donar la segona injecció, ja mortal, ens trobem sense sensibilatriu. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 Mentres que en el cas de l'anafilaxia inversa, lo que injectem es sensibilatriu, per lo qual l'organisme es troba sempre en les mateixes condicions. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 Tota irritació en un punt qualsevol d'un organisme viu provoca un ràpid afluix de leucocits al punt irritat. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 A part dels moviments còreics, els quals eren de mitjana intensitat, no's trobava res més de patològic en el seu organisme. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 La variació de la xifra de l'amoníac, en el primer, durant el segón període d'experimentació sembla indicar una anomalía del mateix gènere però incipient, no tan profunda; precisament la historia de la malaltía de B i el mateix complexe simptomàtic demostren que l'organisme d'aquest, que son aparell neuromuscular, estàn molt més atacats que en A. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 Si diguessim que en el cas presentat pel Sr. Bellido, la secrecció renal s'inhibeix per a no agravar la replexió vesical, corn si, en un ordre distint, afirmessim l'especificitat previa de les sensacions de fam respecte l'utilitat dels aliments a l'organisme, incorreríem en la precipitació de transportar al plànol moral lo que apertany al plànol de la natura. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 No us he de recordar ara el mecanisme d'acció dels sèrums citolítics: per l'injecció d'un teixit se produeixen en l'organisme anticossos específics que posseeixen acció digestiva simplificadora, desdobladora, desintegrant, damunt l'antigen corresponent, i això per mecanisme químic equivalent al de Ia desintegració catabòlica funcional. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 Es un fet que tota substancia que hagi de desenrotllar una acció favorable per a l'organisme, abans té d'ésser assimilada a les condicions de medi orgànic; en certes parts del cos, en òrguens apropiats, ha de sofrir una transformació. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 Per altra banda és també un fet conegut que la glàndula tiroides és la part de l'organisme que conté més iode. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 L'iode ingressat a la circulació amb els aliments, és sintetitzat en el fetge amb algún grupu que el fa inofensiu i elaborat en la tiroides per poder arribar d'aquesta manera a ésser element útil a l'organisme. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 653 Si la tiroides se troba alterada, no podrà metabolitzar-se tot l'iode ingressat o tal volta no res de l'iode ingressat: d'aquesta manera quedarà circulant una quantitat d'iode no metabolitzat, que l'organisme no pot aprofitar. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons