oxihemoglobina

També s’identifica clarament la transició que té lloc a un pH al voltant de 8, que reflecteix el pas de l’hemoglobina a l’oxihemoglobina.

En aquest cas, l’espectre pur associat a l’oxihemoglobina presenta clars signes de la identitat d’aquesta estructura, com ara un desplaçament cap al roig a la banda de la regió Soret i l’aparició de petites bandes entre la zona de 500 i 600 nm en l’espectroscòpia d’absorció molecular.

Analitzem aquests casos : es tracta, a voltes, de dificultats respiratòries per falta de tensió parcial d'oxigen; en l'altre cas, l'aire respirat suficient per a mantenir les combustions fins al final, o quasi, en condicions de repòs, es fa insuficient per a mantenir l'activitat excepcionalment augmentada, i queden els productes a mitja combustió; en un altre, és l'òxid de carbon que es combina amb l'hemoglobina, dificultant que l'oxihemoglobina arribi als teixits, proporcionant l'oxigen necessari per a les combustions; en l'anèmia és la insuficiència hemoglobínica que dificulta aquest aport, fins i tot comptant amb oxigen suficient en l'aire; la circulació defectuosa, impedint, per una banda, una hematosi perfecte en els pulmons i, per altra, l'arribada de sang en quantitat suficient als teixits, explicaria la carbonúria en les cardiopaties; però sempre és un obstacle que en una forma o altra s'oposa a la perfecta oxidació.

El glutation redueix en part l'oxihemoglobina.

Podem considerar el nostre estudi dividit en dues parts fonamentals: a) l'oximetria, determinant, no pas els valors absoluts de l'oxigen, sinó la diferència entre l'oxihemoglobina i la carboxihemoglobina, expressant-ho en tants per cent, i b) l'estudi del pH, reserva alcalina, factors respiratoris (pCO₂), factors metabòlics (excés de base i bicarbonat standard).