paret uterina

Fig. 2. — Tall transversal, esquemàtic de la matriu de la conilla amb an on (blàstula) de set dies, per fer veure I'excentricitat de l'implantació d'aquest i la reducció de vil·lositats en el fragment de paret uterina més pròxim a l'ou.

En seccionar el segment d'úter dilatat per la presència de l'ou i estudiar els talls, vàrem veure la següent disposició: l'ou no era al centre de la cavitat (fig. 2), sinó a un costat, on la paret uterina s'havia aprimat i havia perdut totes les vil·lositats.

Però el més sorprenent era no veure, en cap tall, que l'ou estigués en immediat contacte amb la paret uterina, no podent dubtar-se, però, que la seva presència o, millor, la seva proximitat a la paret, hi produeix un canvi tan notable, aprimant-la i fent-la transparent.

S'ha d'admetre, doncs, una acció química de l'ou sobre la paret uterina, un estímul quimiotàctic que determini la disminució o, més encara, la desaparició dels elements histològics i, amb ells, de les vil·lositats, com s'admet en la implantació de l'ou de rata.

L'explicació d'aquest fenomen sembla ésser que el líquid (alcohol-formol-acètic) emblanqueix ràpidament l'embrió quan encara són roges, per l'abundància de sang, la paret uterina i, sobretot, la placenta, donant lloc a un gran contrast.

Subjecte el primer segment per una agulla que es clava entre ell i el següent, s'obre amb unes estisores fines, procurant escindir solament la paret uterina, i encara per un sol costat, l'oposat al mesometri.

De seguida es descobrirà l'embrió, contrastant, com ja hem dit, la seva blancor amb la paret uterina.