A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
pediclenom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 67 El nervi esplàcnic major es dirigeix cap a la linia mitjana i forma, junt amb un filet nerviós, després d'atravessar aquest el gran simpàtic, una anastomosi en forma d'arc amb la concavitat dirigida cap a la linia mitjana; aquesta anastomosi presenta dos ganglis i d'aquests surten diversos filets nerviosos, que es dirigeixen els uns cap a la linia mitjana del còs, probablement al tubo digestiu, i els altres van a trobar el pedicle renal i seguint la seva vora superior, en contacte íntim amb l'arteria, penetren en l'interior del ronyó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 67 Algunes penetren en el pedicle renal, ajuntant-se amb els nervis del ronyó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 67 L'estudi de les degeneracions dels epitelis renals durant els dies que segueixen a l'extirpació dels nervis del pedicle no ens ha donat, potser per manca de temps i per dificultats tècniques, els resultats que esperàvem. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 67 Es reuneixen formant el plexe renal i acompanyant els vasos del pedicle penetren en el ronyó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 67 A part dels ganglis, el més important el gangli renal posterior de Hirschfeld, hi ha petits acúmuls de cèl·lules nervioses en el trajecte de les armetes del pedicle renal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 67 La situació profunda del pedicle renal el fa poc manejable, essent necessàries per arribar fins a ell amb comoditat per a excitar-lo operacions extenses amb seccions de nervis que dificulten el treball i modifiquen els resultats. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 67 Nosaltres, amb Serés, en els nostres estudis de les coordinacions funcionals a l'aparell urinari, per escatir la via conductora de les excitacions vesicals que actuen sobre els ronyons, i posar en clar la natura d'aquestes, havem practicat moltes vegades extirpacions totals dels filets que acompanyen els vasos del pedicle renal, que són llevats els pocs que hi arriben amb l'urèter, la totalitat dels nervis aferents al ronyó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 67 Posteriorment hem repetit les enervacions, operacions força dificultoses, car cal dissecar amb gran cura els vasos del pedicle, que al contrari del que diuen els tractats clàssics d'Anatomia, els nervis no solament rodegen les artèries, sinó també la vena adherint-se íntimament a les seves parets delicades. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 67 Si hi ha dubtes que l'enervació hagi estat prou completa, pot pinzellar-se el pedicle renal amb amoníac, droga fortament neurolítica, fent-se així l'isolament renal complet, segons la tècnica proposada per Livon per a destruir els plexes nerviosos. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons