A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
pellnom femení |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 23 Els avantatges generals dels cereals antics són l'alta resistència als paràsits o a les malalties (com l'arrel vermella, l'enfosquiment de la pell i el fet quenecessitenmenyspesticides i que gaudeixen d'una bona adaptació al cultiu ecològic extensiu en terrenys de secà. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 23 El gra dels cereals antics presenta una pell més gruixuda que el blat i necessita una etapa més de mòlta. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 17 La punció lumbar en els nens és més fàcil que en els adults; la distancia de la pell al sac dural és més petila i el fons de sac meningi ès mès baix; els teixits són menys resistents; la columna vertebral, més elàstica, permet, en la flexió del tronc, una amplitut més extensa dels espais intervertebrals i les apòfisis espinoses de les vèrtebres lumbars són mès curtes i horitzontals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 17 Aquesta escassa influencia, que no esperava, traduida per les petites dimensions de la majoría de Pirquets fetes amb SBE, fou causa que fes, simultaniament, una serie d'igual nombre d'observacions de control , és a dir, de reacció traumàtica, per a veure si, en realitat, el producte SBE feia o no feia reaccionar la pell. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1931) Freqüència: 17 Els extractes de ronyó, pell, cervell i placenta presenten la propietat solament en una certa extensió. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 Així i tot, després d'observar moltes dotzenes de casos, crec poder afirmar que de les vores d'una ferida o de les vores d'un empelt podem esperar que creixin de 5 a 8 mil·límetres de pell bona o gairebé normal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 Des d'ara, i per als efectes de l'exposició que segueix, acceptarem com a bona la xifra menor, o sia la de 5 mm de pell bona que podem esperar del creixement epitelial descrit. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 I com a límit de temps l'experiència clínica ens diu que, en general, és de 15 a 17 dies el període màxim durant el qual podem esperar aquesta bona qualitat de pell. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 Es tractava d'un noi (làm. II) que tenia, congènitament, un angioma, queratínic, escrotal, amb excrescències de més d'un centímetre de gruix ocupant una gran part de la pell de l'escrot i part del dors del penis. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 Per raons que no escauen ara, no creguérem convenient d'extirpar la pell escrotal i substituir-la per un empelt de pell lliure o pediculat : creguérem que podria ésser més pràctic i millor de seguir una tècnica personal (GABARRÓ 1957). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 Amb aquesta tècnica nova ens proposàvem d'eliminar la tumoració, o la seva major part, sense fer una ressecció massiva de la pell escrotal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 Com a principi bàsic teníem l'observació feta per un cirurgià anglès, BROWNE (1949), que féu notar que ni a l'escrot ni a la pell del penis no es produeix gairebé mai cap reacció cicatricial intensa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1963) Freqüència: 17 És molt difícil, per no dir impossible, clínicament, de trobar en el cos cremat i depauperat de la malalta la pell necessària per a cobrir tota la superfície cruenta existent. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons