pentobarbital

Després hem afegit pentobarbital (que dóna un espectre de fixació de tipus I) (vegeu figura 2), a concentracions creixents a la cubeta de la mostra, i hem registrat l'espectre diferencial en cada cas.

Hem registrat l'espectre diferencial després d'afegir 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 15 i 20 µl d'una solució 0,3M de pentobarbital amb xeringues Hamilton de cromatografia de gasos.

Aquestes quantitats donarien concentracions en cubeta compreses entre 1 × 10^-4M i 2 × 10^-3M de pentobarbital.

A més, a causa del fet que les solucions de barbitúrics presenten hidròlisi —concretament una solucio 0, 3 M de pentobarbital té un pH = 9,9—, hem observat la influència de les variacions del pH sobre l'espectre diferencial, mitjançant el seu registre després de l'addició de 1, 2, 3, 4, 5, 10, 12, 15 i 20 µl d'una solució de NaOH de pH=9,9.

Puix que l'addicció de NaOH donava lloc a lectures —atribuïbles sense cap dubte exclusivament a les variacions de pH— (vegeu Resultats), hem afegit sempre a la cubeta de referència un volum d'aquesta solució de NaOH equivalent al volum de la solució de pentobarbital afegida a la cubeta de la mostra.

Per això hem mesurat sempre les lectures 3 minuts i 30 segons després de l'addició del pentobarbital a la cubeta de la mostra, i hem començat sempre els registres continus des de 500 nm fins 35o nm, 3 minuts després de l'addició del pentobarbital.

En la figura 4 representem Ies variacions de densitat òptica observades després de l'addició de NaOH a pH = 9,9 (mateix pH que el de la solució 0,3 M de pentobarbital) a la cubeta de la mostra.

En conseqüència, quan hem fet espectres diferencials de fixació del pentobarbital al citocrom P-450, hem afegit sempre a la cubeta de referència un volum de l'esmentada solució de NaOH igual al volum de solució 0,3 M de pentobarbital afegit a la cubeta de la mostra.