periheli

El cometa 32P/Comas Solà, actualment anomenat 32P (P per tractar-se d’un cometa de curt període i 32 per ser el cometa número 32 del qual s’ha demostrat la seva periodicitat), va ésser descobert per l’astrònom català Josep Comas Solà el 4 de novembre de 1926 en el seu pas pel periheli.

La taula 1 mostra els successius passos pel periheli.

És un cometa de distància perihèlica q, bastant gran, quelcom variable, aproximadament d’1,8 UA; amb una excentricitat e de 0,6; període de revolució P, que oscil·la entre 8,5 i 9 anys; argument del periheli ?, entre 38º i 46º, longitud del node ascendent W, entre 67º i 68º i inclinació i, d’uns 13º, tots ells, valors referits a l’equinocci 2.000,0.

Si es té present la distribució del nombre de cometes de curt període amb més d’un pas en funció de cada un dels elements orbitals, veiem que els valors del cometa 32P cauen dins de l’interval de major freqüència, a excepció de l’argument del periheli, molt diferent de 0º/360º o 180º, la qual cosa indicaria que el node no és proper al periheli i té tendència a separar-se’n.

Com a conseqüència, en el proper pas pel periheli l’any 2014, la distància perihèlica augmentarà a 2,00 UA i el seu període serà de 9,57 anys.

Morris (1982) van calcular els paràmetres visuals fotomètrics dels cometes que van passar entre 1974 i 1981, i avaluaren una magnitud absoluta de 8,5 per al cometa 32P/Comas Solà en el seu pas de 1978, i tenen en compte l’arc de l’òrbita al voltant del periheli (q = 1,8 UA) comprès entre 1,98 UA i 1,99 UA, i creien que el cometa no s’ha debilitat des del seu descobriment.

Inspeccionà les variacions de la corba de llum durant vàries observacions i trobà una gran similitud entre les obtingudes durant el període de 1927 a 1944, que contraresten amb la corba de llum de 1961, la qual presenta un màxim uns 110 dies abans del periheli, que clarament no hi és en les primeres.

Creia que poc després del pas pel periheli el 1952, el cometa va ésser alterat per una pertorbació en l’obliqüitat i, com a conseqüència, l’eix de rotació va canviar la seva direcció, i a partir d’aquest moment va variar la seva precessió essent molt diferent en l’aparició de 1961.

Z. Sekanina (1993) tornà a estudiar el cometa 32P com a element del grup de quarantatres cometes de curt període amb cinc o més passos pel periheli.

Ara bé, el conjunt de les variacions en A2 està limitat a l’interval de temps especificat, la qual cosa podria suposar un principi d’episodi d’expulsió de gas, que tindria lloc després del pas pel periheli de 1927 o abans del pas pel periheli de 1935.

Calculà la força no gravitatòria que actua sobre el nucli cometari en rotació amb una superfície en sublimació, va aconseguir lligar tots els valors dels paràmetres no gravitatoris suposant que l’activitat cometària és asimètrica durant el pas del cometa pel periheli i aquesta concorda amb les asimetries de les corbes de llum observades (Sekanina, 1993).