periosti

Nosaltres no havent observat tal faixa conjuntiva que altres autors consideren com una expansió del periosti (1), creiem que el teixit conjuntiu apareixerà, en les tardanies, corn un fet secundari, que el fet primari resideix únicament i exclusivament en el mateix cartíleg.

Aixi com el periosti fa créixer l'òs engruixint-lo, el cartíleg epifisari està trastornat, el desenrotllo ossi en sentit de la llargada està pertorbat; ben bé demostren les nostres preparacions, per sa falta de regularitat d'alineació i per la brusquetat del trànsit a la regió dels grans condroplasmes, que no hi ha l'activitat i potencia formativa de l'òs normal; després de això, per allí s'estén el teixit conjuntiu cons l'herbot en la terra no conreuada.

Segons Heine, aqueixes rodones es reabsorbeixen i són reemplaçades per teixits veïns ossis; i arribern, per fi, a 1860 en què Ollier donà nou camí als empelts amb allò per ell anomenat empelts periòstics i osteoperiòstics; així mateix ell feu un estudi comparatiu dels empelts autoplàstics, homoplàstics i heteroplàstics; també dit cirurgià lionès assajà els empelts de cartílag, d'os i de medul·la òssia; a ell es deu la concepció generadora d'os del periosti, avui dia tan discutida i que en veritat novells fets d'experimentació diuen que és una doctrina equivocada i excessivament prematura.

Murphy té el criteri que l'os empeltat en refer-se, puix també és dels que creuen amb sa fusió immediata, no ho fa per virtut osteogenètica del periosti, sinó que són els vasos capil·lars, els que en envair l'os en fusió porten en son enxarxat eIs osteoblastos que regeneren el dit fragment empelt.

Mac Ewen, Mac Willians, Phemüster i Robin neguen al periosti funcions regeneratives o formatives d'os, i conclouen que és principi fisiològic en osteogènesi que os fa os, ço que és molt posat en ordre a nostre parer; així mateix opina Heitz Boyer.