peritoneu

Per una incisió en els lloms d'un gos mascle anestesiat per una injecció de solució fisiològica cloralosada a les venes, segons la tècnica de Richet, se posa, previa secció dels muscles de les parets abdominals i despegament del peritoneu, al descobert un urèter, que's secciona.

Mentre que l'injecció d'un centímetre cúbic per la vena iugular determina una intoxicació mortal en el breu espai de dos o quatre minuts, la mateixa injecció feta per la pell, pel peritoneu o pel recte no la determina així; aparentment no intoxica, però el tòxic se fa de la mateixa manera, encar que més lentament, i com les oxidases, a què és tan sensible, el van destruint a mida que es va fent, d'aquí ve que ni s'acumuli ni faci efectes mortals.

Per això les manipulacions fetes sobre'l peritoneu es trasllueixen en una inhibició forta sobre la secreció renal, cosa que s'ha pogut comprovar perfectament, recollint les gotes que surten de l'urèter, per mitjà del comptagotes de Marey.

Però abans de terminar en aquesta, un poc per detràs de la mateixa, formen, junt amb un altre ram nerviós, un arc amb la convexitat cap endavant; de la convexitat d'aquests arcs (un a cada costat) neixen una porció de filets que caminen per sota del peritoneu que recobreix la bufeta, es dispersen en una porció de rametes i terminen en les túniques de la bufeta.

En aquest cas la cànula no és perpendicular (com una plomada ha de caure l'agulla) i fereix eI muscle psoas en casi tot el seu gruix, arribant a uns pocs mil·límetres del peritoneu.