petroli

Molts productes orgànics bàsics, com ara el clorur de vinil, el benzè, l’estirè i metanol, entre d’altres, o bé productes derivats, s’obtenen del petroli mitjançant refinat catalític, i són una mostra de l’impacte de la catàlisi en el desenvolupament socioeconòmic actual.

Un exemple molt estudiat és el catalitzador de platí per a la síntesi de HNO₃, el qual té una vida activa d’uns pocs mesos (sis, aproximadament); els catalitzadors basats en platí emprats en el refinament de petroli duren uns tres anys, mentre que el catalitzador basat en ferro per a la síntesi de NH₃ es manté operatiu en planta per períodes d’uns deu anys.

Hi ha evidències creixents que la producció mundial de petroli arribarà a un màxim i decaurà aviat en aquest segle.

El carboni que es troba en equilibri estàtic està reclòs en compartiments aïllats, com ara els dipòsits de petroli, de carbons minerals i de roques sedimentàries.

La contribució dels combustibles fòssils emissors de CO₂ és la més significativa: donat que és la suma de carbó, petroli, gas i cogeneració.

S’observa que les dues fonts que tenen un pes major són el petroli i després el gas, ambdues amb un grau d’autoabastiment molt baix, 0,4 % i 1,3 %.

La figura 9 compara el combustible consumit, i contrasta el cas de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) que necessiten al voltant de 2 milions de tones de combustible l’any enfront de l’urani, de què només es necessiten 24 tones.

En aquest sentit es pot afegir una altra reflexió: què té més risc per al medi ambient, la utilització del petroli o l’energia nuclear? Recentment hem vist l’impacte ambiental del vessament al mar generat pel petrolier Prestige.

A Espanya el consum de petroli és de 100 milions de tones l’any.

Sense fer un estudi massa rigorós podríem dir que aproximadament cada deu anys hi ha un vessament significatiu de petroli al mar.

Els materials cremats tradicionalment han estat: l’oli vegetal, els materials tipus betum procedents del carbó i del petroli, les resines vegetals i també diversos greixos i olis de procedència animal.

Pel que fa al combustible emprat, considera que aquells que necessiten una sortida d’aire forçada no són apropiats per al treball al túnel; entre ells hi ha els derivats dels quitrans de carbó o de petroli.

van der Weyde va patentar un altre fluid mescla de petroli, nafta i èter al qual va posar el nom de Chemogene.

Un altre personatge especialment rellevant és Luis Emir Hassan Aloysius d’Asteck-Callery (sic.), autor de 24 de les patents localitzades, i que tracten fonamentalment de l’aplicació de la radioactivitat a processos d’obtenció de derivats del petroli i en menor mesura de l’aplicació del radi a l’enllumenat.4 El cas de D’Asteck-Callery és prou singular com per tractar-lo separadament quan examinem la distribució geogràfica de les patents (vegeu taula 1), car la gran quantitat de patents que va presentar (prop d’un 40% del total) pot distorsionar la nostra anàlisi tot mostrant un predomini clar (un 70% enfront del 30%) de les patents registrades per residents a Espanya respecte a estrangers.

També en aquest cas la presència d’un nucli de patents molt semblants sobre l’ús de la radioactivitat en el processament del petroli presentades per D’Asteck-Callery col·loca les aplicacions de la radioactivitat a la indústria química com les receptores de més patents de manera destacada.