pigment

El B-carotè (provitamina A), un terpè natural amb base de grups isoprè, és el pigment groc de moltes plantes i es transforma en la vitamina A en el fetge del cos humà.

També es pot modificar la saturació d’una aplicació (plàstic o pintura) en funció de la quantitat de pigment.

Quant més pigment d’un color hi ha per unitat de volum, més saturat està el color: el rosa pàl·lid està menys saturat que el rosa fort.

En la indústria de la pintura i els plàstics, els diferents colors s’obtenen mitjançant la mescla de pigments, substàncies que tenen color perquè absorbeixen algunes radiacions i en reflecteixen les restants: el pigment blau absorbeix les tonalitats taronges i la majoria de les vermelles i de les grogues.

Aquests productes són en realitat pintures, ja que porten lligant o resina, dissolvent (l’aigua per a pintures a l’aigua, white spirit per a esmalts i pintures sintètiques, dissolvents forts per a epòxid, poliuretans, nitrocel·lulosa, clorocautxú), pigment (habitualment un de sol) i additius (generalment dispersants i humectants).

A la pràctica, s’aconsegueix reproduir el color d’un patró escollint adequadament els pigments colorats que es vol dispersar i ajustant la massa de pintura fabricada mitjançant un dels següents procediments: [...]

En aquest cas, el color de la tramesa que es vol fabricar s’aconsegueix addicionant la concentració aproximada de l’esmentat pigment en el procés de dispersió i, en l’etapa d’acabat, la concentració s’ajusta amb precisió mitjançant l’addició exacta de la base de color formulada amb l’esmentat pigment.

3)Les coordenades del color patró estan situades dins del triangle format per tres pigments de diferent tonalitat. Aquest color es pot reproduir modificant les concentracions de dos pigments.

Un pigment és una substància insoluble (propietat que els distingeix dels colorants) en un determinat medi (pintura, plàstic, tinta...), que li proporciona color gràcies a la conjunció d’absorció selectiva de llum i reflexió.

La combinació d’aquests tres tipus d’elements grups determinen les característiques del pigment (color, intensitat, tonalitat...).

Són sempre d'origen hemàtic, com ho comprova la presencia de ferro en els grans de pigment (ferrocianur de potasi i àcid clorhídric, coloració blava), així com la seva forma i grandaria.

Es natural que s'ha de descomptar aquells casos en què normalment presenti el teixit conjuntiu pigment melànic.

Michelazzi, Wandeler i Ewing descriuen casos semblants, i aquest darrer autor, junt amb Smith, descriu un cas que presentava l'estructura d'un sarcoma alveolar, en el qual els elements neoplàsics es confonien insensiblement amb els septes connectivals, presentant així mateix una estructura finament granulosa en llur citoplasma, que contenia grànuls acidòfils i escasses partícules de pigment.

El brou, l'aigua de peptona i l'agar-peptona-glicerinat serveixen per a esbrinar les condicions de fluorescència i pigment, base de la classificació.

Àdhuc en algunes variants, la formació de pigment s'ha demostrat produïda per circumstàncies molt semblants a les que produeixen la fermentació simbiòtica de Castellani.