pleurotomia

Així creiem poder establir, sense cap dubte, que, sia per les maniobres operatòries de la pleurotomia, sia per la dansa desordenada del mediastí durant el neumotòrax operatori, és un fet constant l'esquinçada de les fulles del mediastí.

Tenim un mitjà per immobilitzar el mediastí una vegada feta la pleurotomia ampla: és immobilitzar el pulmó; però no l'utilitzem, perquè és possible que els efectes obtinguts siguin deguts a la fixació del mediastí o a la immobilització pulmonar, coses totes de la importància de les quals parlarem aviat.

Hem fet una ampla pleurotomia dreta.

Una vegada feta la pleurotomia (Pl.), es notà, com en tots els casos, una irregularitat notable de la respiració i de la tensió sanguínia.

Per aquesta observació hem puncionat la cavitat pleural lluny del lloc de la pleurotomia, i hem fet comunicar la cànula, com sempre, amb un manòmetre d'aigua.

Els nostres resultats en aquest punt coincideixen amb els de Graham, encara que aquest autor creu que per a aconseguir aquestes pressions negatives, seria necessari fer una incisió que no arribés gairebé a la tercera part de la nostra; demés, cal no repetir que d'això Graham treu deduccions oposades, ja que creu que deuen buscar-se aquestes pressions negatives inspiratòries després de la pleurotomia, per evitar els trastorns del neumotòrax quirúrgic.

Si incindim un espai intercostal fins a arribar a la cavitat pleural, el gos mor al cap de deu o dotze minuts de mantenir obert el forat de la pleurotomia, sigui la que es vulgui la longitud que hàgim dat a la incisió.

Així, per a reduir a un mínimum els trastorns del neumotòrax obert, s'ha de fer la pleurotomia suficientment ampla perquè hi hagi un equilibri absolut de pressions, ço que s'aconsegueix plenament en posar els separadors.