A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
plexenom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 96 Intentant la faradisació de la bufeta (com la distensió) en gossos als quals s'ha extirpat el plexe renal d'un costat, no es determina poliuria, oliguria, ni anuria en el ronyó enervat. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 96 També s'observa la secreció periòdica quan actúen diferents reflexes sobre el ronyó, principalment quan la arribada al plexe renal es fa pel camí de la medul·la espinal, com en certs casos d'excitacions de la superficie serosa de la bufeta després de l'extirpació del gangli mesentèric inferior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 Aquestes trabècules mai són independents sinó que s'anastomosen unes amb altres formant un plexe com pot veure's en les fotografies 3 i 4; la direcció que segueix la injecció és completament indiferent, ja que injectant una sola fibra tendinosa, en el sentit recurrent, la injecció passa a totes les branques de la mateixa en sentit contrari. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 Es reuneixen formant el plexe renal i acompanyant els vasos del pedicle penetren en el ronyó. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 Indirectament per l'entremig del plexe solar rep el plexe renal rams procedents dels pneumogàstrics, i també de la bufeta, per l'entremig del gangli mesentèric inferior o del plexe del mateix nom (vésico-renal de Serés), rams aquests derrers que en part van als ganglis de la part més externa del plexe renal i en part directament a les rametes que acompanyen els vasos renals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 Hi ha a la pelvis i als càlzers fibres nervioses formant plexe amb grans cèl·lules, comparables al nostre veure amb els elements descrits per Disselhorst i Dogiel a les parets de l'urèter, en relació amb el plexe renal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 No ho fa pas pensar el seu volum total superior al de les clarament vasomotrius, ni l'ésser tan tupit el plexe terminal peri i intraepitelial. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 Que els ronyons enervats funcionen diferentment que els íntegres, és cosa ja sabuda, encara que els autors no ens parlin de la marxa dels trastorns funcionals en els dies següents a la secció del plexe. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 Als vasos arterials de la substància pròpia del ronyó, entre les túniques adventícia i mitjana, hi ha els plexes perivasculars, que terminen per varicositats a les fibres musculars i als feixos del connectiu. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 96 En els capil·lars de la substància cortical s'hi veuen també fibrilles formant com plexes, amb terminacions varicoses. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons