pneumococ

Els pneumococs que determinen amb certa dificultat la formació d'anticossos són també aglutinats a títol insignificant: no únicament per llurs sèrums específics, sinó pels sèrums produïts per un altre pneumococ dotat d'elevat poder antigènic i d'elevada aglutinabilitat.

L'aïllament de diferents mostres de pneumococs recollits en les lesions més diverses de l'aparell respiratori, en els estats septicèmics, ens han portat a fer un estudi dels tipus més freqüents en la ciutat de Barcelona, i especialment de les variacions de llur poder antigènic en relació també amb llurs propietats aglutinògenes.

Un 71 per 100 dels pneumococs aïllats pertanyen a la varietat primera de la classificació dels americans; un 12 per 100 a la varietat segona.

Una primera circumstància a fer notar és que aquest poder antigènic no està ordinàriament en relació amb la gravetat de la lesió determinada: pneumococs de poder antigènic elevat, i que determinaven en els malalts abundant aparició d'anticossos reaccionals, produïen també lesions tan serioses, que els arribaven a causar la mort.

Aquests pneumococs (dels quals és una mostra el n.° 4 de la nostra col·lecció) continuaven després, en els animals d'experimentació, manifestant llur virulència i fent aparèixer anticossos en gran intensitat, d'una acció que no s'individualitza en ells, sinó que s'estén a la majoria dels altres pneumococs, especialment en els de llur mateixa sèrie.

Gran nombre d'experiències han estat portades a cap per a determinar, d'una part, la relació existent entre el poder antigènic (mesurat per la quantitat d'anticossos que exerceixen una acció estricta sobre el pneumococ que ha servit per a les inoculacions) i la condició d'aquests anticossos en estendre llur acció sobre els altres de la mateixa o distinta sèrie; i, en altre aspecte, les propietats aglutinògenes dels pneumococs, en relació llur poder antigènic.

Per portar a cap aquestes experiències, sis mostres de pneumococs han estat escollides, i, amb elles, inoculats diversos conills per via subcutània.

Com a conclusions podem assenyalar que els pneumococs corresponents als tipus 1 i 2, que han determinat en alta taxa l'aparició d'anticossos individuals, també l'han determinada, encara que a títol més baix, sobre la majoria dels altres.