polar

Sota aquestes condicions, el vapor d’aigua es condensa formant els anomenats núvols estratosfèrics polars.

En els núvols estratosfèrics polars es condensen compostos nitrogenats i clorats, àcid nítric (HNO₃) i àcid clorhídric (HCl) en particular, a més d’òxid de clor (Cl₂O₂) format a partir de dues molècules de ClO.

Si observem la vibració d’una molècula diatòmica homonuclear podem veure que aquest moviment, tot i que modifica la distància entre els àtoms, no altera el moment dipolar de la molècula, ja que l’enllaç no és polar i, per tant, no hi ha asimetria en la distribució de la càrrega (q = 0).

En aquest cas, tot i que l’enllaç és polar i que el moviment de vibració modifica la distància entre els àtoms, la suma vectorial dels vectors moment dipolar dels dos enllaços és igualment zero.

En canvi, el ventall d’efectes de naturalesa química que intervenen en l’erosió és més ampli i implica fenòmens de dissolució —restringida als minerals que contenen enllaços polars: halurs, sulfats, carbonats...— i, sobretot, fenòmens d’hidròlisi.

Pel que fa a l’allioli, l’all té un 0,1 % d’olis essencials, amb disulfur de dial·lil, trisulfur de dial·lil, disulfur d’al·lilpropil, al·licina i al·liïna, amb alguns enllaços prou polars perquè tinguin una certa funció emulsionant.