poliomielitis

La meningitis cercbroespinal meningocòcica, la poliomielitis epidèmica, les neurosífilis, l'epilèpsia, la corea de Sydenham, etc., etc., són malalties del sistema nerviós, prou conegudes, que s'avenen a servir de base a aquesta afirmació.

El poder exaltant dels seus extractes s'ha fet extensiu a altres infeccions, a més de les esmentades, com ha demostrat Hoffman (4) amb els virus de I'herpes, de l'estomatitis vesicular i de la malaltia de Borna, Thompson (5), en una observació amb el virus de la poliomielitis , i Pijoan (6), amb vint bactèries diferents.

En Iínies generals, suposant un bon títol d'anticossos en la mare, el nen neix ben dotat d'antitoxines (diftèria, tètanus, escarlatina), antihemolisines (estreptolisines, estafilolisines) anticossos antivírics (xarampió, poliomielitis, rubèola, herpes, grip, galteres, adenovirus, etc.) i desviadors del complement en la toxoplasmosi; i també travessen la barrera placentària amb facilitat els anticossos anti-Rh incomplets.

Aquests experiments suggereixen que la molècula de l'hormona somatotròpica humana, que és més gran que la del verí de la serp-tigre d'Austràlia i poc menys petita que la de l'escurçó Russell, ha de trobar bastants dificultats per a passar l'endoteli capil·lar de la regió de les cèl·lules germinals, i que la disminució circulatòria en aquesta regió, com passa amb la poliomielitis paralítica, ha de dificultar la difusió de l'hormona de la creixença, la qual cosa pot explicar l'escurçament que experimenten els ossos del membre afectat per aquella malaltia.