pols

L’anàlisi de meteorits primitius, cometes i partícules de pols interplanetària permet conèixer i estudiar a fons el material orgànic format a l’espai.

La Terra es veu assetjada de manera contínua per l’impacte de meteorits, cometes i pols interplanetària.

Malgrat semblar exagerat, la veritat és que cada any el nostre planeta incorpora més de quaranta mil tones d’aquest material exogen, del qual la majoria són partícules de pols d’uns 10 µm de grandària.

Gairebé tota la pols interplanetària prové de les cues de pols dels cometes.

Des de la perspectiva de l’estudi de l’origen de la vida, tant els meteorits com els cometes i les partícules de pols interplanetària podrien haver tingut un paper determinant en la formació de la sopa primitiva.

D’altra banda, en els cometes i les partícules de pols interplanetària d’origen cometari, malgrat no poder-se estudiar amb tant detall, atesa la llunyania d’uns i la menudesa de les altres, també s’hi han identificat nombroses molècules orgàniques, cap a una cinquantena.

Si bé és cert que part del contingut orgànic dels cometes i meteorits pot destruir-se durant els impactes, les partícules de pols interplanetàries, molt més petites, se sedimenten a l’atmosfera d’una manera suau i en resulta la preservació del seu material orgànic.

Es creu que el nostre sistema solar es va formar pel col·lapse gravitatori d’una nebulosa de gas i pols motivat per l’explosió d’una supernova propera.

També en l’explosió, es crea una ona de xoc capaç de comprimir nebuloses de gas i la pols veïnes fins al punt que és possible la formació de noves estrelles.

Aquestes, a més de contenir el gas i pols inicial de la nebulosa, també contenen part del material expel·lit per la supernova.