potassa

El vidre era opac a causa del contingut de ferro de la sorra que s’emprava, i aconseguir vidre transparent va ser el gran èxit dels artesans de Murano cap a finals del segle XV, el famós cristallo, que s’obtenia amb proporcions adequades de sílice, sosa, potassa, calcària, cendres de falguera i manganès.*

I, per a ell, les bases salificables eren vint-i-quatre: tres àlcalis: la potassa, la sosa i l’amoníac; quatre terres: la calç, la magnèsia, la barita i l’alúmina; i les substàncies metàl·liques, en nombre de disset.

Consisteix, com és sabut, en digerir el teixit hepàtic pel lleixiu de potassa a 60 per 100 i en precipitar el glucogen per l'alcohol fort.

Posteriorment Bierry i Gruzewska (2) han recomanat una tècnica més complicada: tractament per la potassa a 35 per 100 a 120° durant 30 minuts, neutralització pel clorhídric, precipitació dels proteics mitjançant el nitrat mercúric, hidrolisi pel H CI a 120° durant mitja hora i determinació de la quantitat de glucosa resultant pel procediment de Bertrand.