A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
potassinom masculí |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 41 Els anions més freqüents són els bicarbonats, els sulfats i els clorurs, I els cations més freqüents són el sodi, el potassi, el calci i el magnesi. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 41 El residu sec està format fonamentalment per sals de sodi, potassi, calci i magnesi. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 41 En aquest cas, és més recomanable que prenguin sals de potassi. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 41 Doncs inaugurarà un nou nivell, el 4s, s’hi ubicarà, i tindrem el metall alcalí següent: el potassi 19K. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 41 L’àtom que té un electró més, que és el metall alcalí potassi 19K, quina estructura atòmica tindrà? |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 41 La reacció de saponificació es produeix quan fem reaccionar el greix (èster) amb un hidròxid alcalí, com el de sodi o el de potassi, i s’obtenen la sal de l’àcid orgànic corresponent i glicerol. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 7 d) Minerals com el potassi, el magnesi, el zenc, el ferro i el seleni (taules 7 i 8) són presents en grans quantitats a la carn. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 7 Contenen minerals com potassi, magnesi i en menor quantitat fòsfor, iode, crom, seleni, ferro i calci. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 7 Minerals:també podemtrobar al cafè força varietat de minerals, dels quals destaquen el magnesi i el potassi, que aporten el 22 i el 5 % de les quantitats diàries recomanades per a cada mineral respectivament (per cada 100 ml de beguda). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 21 Malgrat que només nou elements químics (oxigen, silici, alumini, ferro, magnesi, calci, sodi, potassi i titani) representen més del 99 % de tots els que tenim a l’abast, la resta d’elements també són presents en nombrosos minerals (hi ha més de quatre mil minerals diferents) i a l’atmosfera, i alguns concentrats de manera particular en els éssers vius per la funció que hi fan (com, per exemple, en els enzims). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2005) Freqüència: 21 Els elements litòfils tenen potencials redox estàndards més petits que el ferro i formen els òxids, silicats i altres fases químiques de l’escorça terrestre que no van formar part de la formació del nucli en no poder ser reduïts pel ferro, per exemple, sodi, potassi, calci i alumini. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1916) Freqüència: 42 En la nostra comunicació feta l'any passat sobre el ritme alternant en el cor de la granota per l'acció de l'ion potassi posàrem a la vista com l'interrupció de la funció de les fibres conductores de l'ona d'excitació pot tenir lloc fòra de la zona límit aurículoventricular, en plena massa ventricular. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 42 Entre les sals que poden concórrer amb les vitamines a la regulació nutritiva, tenim en primer rengle les que formen part essencial de la substància cel·lular, el calci, el magnesi, el fòsfor, el potassi, el iode, el ferro, etc. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1922) Freqüència: 42 Per no escurçar la vida de l'animal per dèficit de clorur sòdic, i per evitar altres pertorbacions que també es presenten i que res tenen que veure amb el metabolisme de les substàncies orgàniques, es nodria el gos, durant aquesta prova, amb aliments rics en clorur sòdic, però pobres de calci , fòsfor, potassi, magnesi, iode, ferro, etc., i completament lliures de vitamines. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925) Freqüència: 42 Jendrassik (15) sustenta el mateix criteri , així com Froboese (16), qui pogué observar en l'estómac de la granota una excitació, a causa de l'augment de la concentració del potassi, que es convertia en paràlisi quan la dosi era molt gran. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925) Freqüència: 42 Sigui com sigui, tant admetent l'opinió de Zondeck, de la concentració dels ions en les terminacions nervioses provocada pels sistemes simpàtic i parasimpàtic, com l'excitació d'aquests per les distintes barreges iòniques, o bé (com és molt probable) que es tracti de dues accions complementàries i paral·leles, tots els assaigs palesen que una variació de la mescla electrolítica del líquid ambient és la causa de variacions en el to i la mobilitat gàstrica i intestinal, i que l'augment de potassi en la solució causa generalment efectes paral·lels a l'excitació parasimpàtica, mentre que l'acció del Ca és anàloga a l'efecte simpàtic. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1925) Freqüència: 42 Hom ha volgut explicar-ho dient que el Na i el K, amb tot i tenir tots dos (i aquest darrer amb molta més intensitat) efectes parasimpàtics, llurs accions no se sumen en trobar-se junts, sinó que, en certa manera, són antagonistes, i aleshores l'absència de potassi deixaria els ions sòdics en completa llibertat d'acció, i aquests provocarien l'excitació. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons