potassi

Els anions més freqüents són els bicarbonats, els sulfats i els clorurs, I els cations més freqüents són el sodi, el potassi, el calci i el magnesi.

El residu sec està format fonamentalment per sals de sodi, potassi, calci i magnesi.

En aquest cas, és més recomanable que prenguin sals de potassi.

Doncs inaugurarà un nou nivell, el 4s, s’hi ubicarà, i tindrem el metall alcalí següent: el potassi ₁₉K.

L’àtom que té un electró més, que és el metall alcalí potassi ₁₉K, quina estructura atòmica tindrà?

La reacció de saponificació es produeix quan fem reaccionar el greix (èster) amb un hidròxid alcalí, com el de sodi o el de potassi, i s’obtenen la sal de l’àcid orgànic corresponent i glicerol.

d) Minerals com el potassi, el magnesi, el zenc, el ferro i el seleni (taules 7 i 8) són presents en grans quantitats a la carn.

Contenen minerals com potassi, magnesi i en menor quantitat fòsfor, iode, crom, seleni, ferro i calci.

Minerals:també podemtrobar al cafè força varietat de minerals, dels quals destaquen el magnesi i el potassi, que aporten el 22 i el 5 % de les quantitats diàries recomanades per a cada mineral respectivament (per cada 100 ml de beguda).

Malgrat que només nou elements químics (oxigen, silici, alumini, ferro, magnesi, calci, sodi, potassi i titani) representen més del 99 % de tots els que tenim a l’abast, la resta d’elements també són presents en nombrosos minerals (hi ha més de quatre mil minerals diferents) i a l’atmosfera, i alguns concentrats de manera particular en els éssers vius per la funció que hi fan (com, per exemple, en els enzims).

Els elements litòfils tenen potencials redox estàndards més petits que el ferro i formen els òxids, silicats i altres fases químiques de l’escorça terrestre que no van formar part de la formació del nucli en no poder ser reduïts pel ferro, per exemple, sodi, potassi, calci i alumini.

En la nostra comunicació feta l'any passat sobre el ritme alternant en el cor de la granota per l'acció de l'ion potassi posàrem a la vista com l'interrupció de la funció de les fibres conductores de l'ona d'excitació pot tenir lloc fòra de la zona límit aurículoventricular, en plena massa ventricular.

Entre les sals que poden concórrer amb les vitamines a la regulació nutritiva, tenim en primer rengle les que formen part essencial de la substància cel·lular, el calci, el magnesi, el fòsfor, el potassi, el iode, el ferro, etc.

Per no escurçar la vida de l'animal per dèficit de clorur sòdic, i per evitar altres pertorbacions que també es presenten i que res tenen que veure amb el metabolisme de les substàncies orgàniques, es nodria el gos, durant aquesta prova, amb aliments rics en clorur sòdic, però pobres de calci , fòsfor, potassi, magnesi, iode, ferro, etc., i completament lliures de vitamines.

Jendrassik (15) sustenta el mateix criteri , així com Froboese (16), qui pogué observar en l'estómac de la granota una excitació, a causa de l'augment de la concentració del potassi, que es convertia en paràlisi quan la dosi era molt gran.

Sigui com sigui, tant admetent l'opinió de Zondeck, de la concentració dels ions en les terminacions nervioses provocada pels sistemes simpàtic i parasimpàtic, com l'excitació d'aquests per les distintes barreges iòniques, o bé (com és molt probable) que es tracti de dues accions complementàries i paral·leles, tots els assaigs palesen que una variació de la mescla electrolítica del líquid ambient és la causa de variacions en el to i la mobilitat gàstrica i intestinal, i que l'augment de potassi en la solució causa generalment efectes paral·lels a l'excitació parasimpàtica, mentre que l'acció del Ca és anàloga a l'efecte simpàtic.

Hom ha volgut explicar-ho dient que el Na i el K, amb tot i tenir tots dos (i aquest darrer amb molta més intensitat) efectes parasimpàtics, llurs accions no se sumen en trobar-se junts, sinó que, en certa manera, són antagonistes, i aleshores l'absència de potassi deixaria els ions sòdics en completa llibertat d'acció, i aquests provocarien l'excitació.