preu

Tothom pot recordar que entre els mesos de juny del 2006 i juny del 2008 els preus del blat —i els dels altres cereals— es varen apujar fins a doblar-se.

En un treball senzill, es va recollir el preu del blat, d’acord amb les dades publicades mensualment pel Ministeri d’Agricultura —i successors—, i paral·lelament, l’evolució, mes a mes, del preu del pa, el producte final del blat, a partir de les dades que té recollides l’Instituto Nacional de Estadística i que estan disponibles al seu web.

El resultat de comparar les evolucions dels dos paràmetres indicats amb l’índex de preus al consum (IPC) és contundent: mentre que el cost de la vida, entre els anys 1984 i 2010 —la primera data fou elegida perquè era l’any anterior a l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea—, va pujar un 195 %, el preu del pa ho va fer un 393 %, i el preu pagat als pagesos pel seu blat —que s’havia doblat entre el 2006 i el 2008— només havia pujat un 5 % respecte del preu de l’any 1984.

Tenim tendència a pensar que estem sotmesos als interessos de les grans corporacions multinacionals—i és així—, però no ens adonem del que passa al voltant nostre, ja que no és el preu de la farina el que ha pujat descontroladament —ha seguit relativament paral·lel al preu del blat—, sinó que la diferència afegida prové de l’elaboració, la venda i les altres manipulacions del pa, i, pertant, les diferències, en aquest cas, s’originen entre actors del nostre mateix entorn, un dels quals, el pagès, té els preus controlats per les forces del mercat internacional, l’altre té la capacitat d’encarir el seu producte molt més que el que correspondria per l’encariment general del cost de la vida, i el tercer, que som els consumidors, paguem conformats.

Per la mateixa raó d'abaratir el preu, la seva oferta es fa generalment copiant el tipusde menys qualitat, tot complint amb els mínims establerts.

Avui dia la majoria de les fruites es poden adquirir durant tot l'any, però tenen millor preu i qualitat sensorial i nutritiva les que es consumeixen en temporada.

Aquests aliments es caracteritzen per la seva elevada densitat nutritiva, per la seva excel·lent relació qualitat- preu i per ser ingredients bàsics i versàtils des d'un punt de vista culinari.

— La fidelització inicial del consumidor, objectiu crucial, es fa via preu, començant pels productes anomenats genèricament commodities (on la marca no és important) i continuant pels demés volum, desplaçant la MF al més ràpid possible.

La participació de les marques de distribuïdor en els diferents segments lactis ha tingut un augment continuat (en més o menys intensitat) tant en volum com en valor, amb l'excepció dels formatges de tipus manxego/regionals, que han experimentat una reducció per la important caiguda de preu en els darrers anys, segons dades de Nielsen i SymphonyIRI (Reguero, 2010).

Les quotes de valor (taula 2), que depenen del volum i del preu unitari, estan condicionades per l'increment del preu de la llet en la segona part de l'any 2007.