principi de relativitat

Planck, 1907 La formulació de Planck de la TR la trobem en una extensa part de l’article de 1907, que persegueix l’objectiu global de (Planck, 1958: 181): [...] desenvolupar les conclusions, a les quals una combinació del principi de relativitat i de mínima acció per un cos ponderable qualsevol condueixi.

En canvi, el principi de relativitat servirà a Planck per a deduir formalment la relació de les diferents variables termodinàmiques, entre elles la temperatura, per a diferents sistemes de referència inercials.

Així, donat un sistema R que es mou a v = v, i un altre a velocitat v = v?, Planck generalitza les relacions anteriors i obté: Einstein, 1907 La primera aportació que fa Einstein en termes de TR apareix en un article publicat amb pocs mesos de posterioritat al de Planck, descrit en l’apartat anterior, que pretenia ser un compendi de tot el que es podia inferir, fins al moment, conjuntament del principi de relativitat i de la teoria de Lorentz.

El que fa Einstein és aplicar directament el principi de relativitat a les equacions del primer i segon principi de termodinàmica, de forma generalitzada, sense resoldre prèviament el problema per a cap cos en concret, com fa Planck amb la radiació del cos negre.

Finalment, Einstein arriba a la invariància de la pressió prèviament al desenvolupament de la TR, simplement aplicant el principi de relativitat i les transformacions de Lorentz a la dinàmica, mentre que per a Planck aquesta n’és una conclusió.