prisma

D’aquesta manera, un feix de raigs de llum blanca que es refracta en un prisma origina els diferents colors de l’arc iris (figura 4), fenomen descobert per Isaac Newton, el 1666.

FIGURA 4. Prisma descomponent la llum blanca.

D’una banda, han utilitzat com a peça lineal el que s’anomena molecular clip, o compost que ja conté els àtoms metàl·lics fixats en les posicions adequades per a encaixar amb les unitats orgàniques tridentades i generar el prisma (figura 7).

Tal com Newton va demostrar el 1666 amb la descomposició de la llum en un prisma, l’índex n depèn del color o longitud d’ona.

Altres mètodes es basaven en mesurar els diferents angles de desviació a través d’un prisma, en condicions de mínima desviació.

El prisma de base té una superfície plana, on es col·loca la mostra a analitzar o una gota, si 124 S.

El prisma de base té una superfície plana, on es col·loca la mostra a analitzar o una gota, si es tracta d’un líquid, i el segon prisma, que és mòbil, tapa la mostra.