proteic | proteica

Schreiber proposa la utilització de molècules orgàniques per alterar la funció proteica mitjançant la unió com a lligand.

L’objectiu final d’aquesta estratègia seria la identificació d’una molècula petita per a cada proteïna, amb l’avantatge que, a més d’alterar la funció proteica, posteriorment es podrien aplicar les molècules per controlar-la.

La irradiació amb làser d’una matriu (un cromòfor amb hmàx coincident amb la del làser) on s’ha dispersat prèviament la proteïna, provoca la volatilització/ionització de la matriu, que permet la ionització de l’analit proteic per desorció suau.

Tot això és indicatiu que la cadena proteica té un paper cabdal en la constitució d’aquests agregats i, per tant, una clara influència en el seu comportament químic.

És interessant veure com tant en el superful·lerè com en la coberta proteica dels virus esfèrics —per exemple en el senzill virus satèl·lit de la necrosi del tabac (STNV)— són els centres de les unitats estructurals pentagonals els que formen l’icosaedre.

Mes tinguem en compte que aqueixos anticossos són per sí sols inactius; la seva activitat solament se mostra en presencia de lo que es desprèn de les cadenes zimòtiques, o sigui del complement, comportant-se d'una manera comparable a com se comporta la tripsina, de sí mateixa inactiva, damunt la materia proteica, mentre no treballi en presencia de la kinassa.

Però aquestes dos determinacions, llevada la dificultat tècnica comú a elles, que les fa inaplicables per a determinacions ràpides, ni una ni altra tenen en compte la totalitat dels factors tòxics, el dosatge del potasi perquè oblida l'acció osmotòxica que exerceix l'augment de la concentració salina d'altres cations, i el del nitrogen no protèic, per poder escapar a ell cossos no protèics però d'estructura complicada i que deuen ésser elaborats pels epitelis renals, donant origen a productes excretables possiblement del tipus de l'àcid oxiprotèic.

De la mateixa manera que les proteases, amilases o lipases cel·lulars ataquen la matèria proteica, hidrocarbonada o grassosa.

Ço que nosaltres anomenem acció-bacteriolítica no seria sinó l'efecte d'aquestes proteases, amilases o lipases que actuen sobre la matèria proteica hidrocarbonada o grassosa que forma part integrant de la composició química de les bactèries.

I.^er experiment. —25 centímetres cúbics de sèrum de cavall de reacció dubtosa es tracten per 50 d'alcohol; el precipitat proteic es separa per filtració, i el residu sec de l' alcohol es dissol en 5 centímetres cúbics del mateix sèrum, tenint així ço que en l'experiment exposat anomenem solució A.

Malgrat això, practicant la formol-gelificació amb sèrums de diferents espècies, es veu que la freqüència de reaccions positives està en relació amb el quocient proteic globulina-serina, que per al cavall és 1,67, per a l'home 0,67, per al gos 0,55.

Tots els sèrums de gallina que hem examinat són negatius fins afegint-hi electròlits, i en aquesta espècie el coeficient proteic és de 0,24.