punt de mostratge

Així, podem pensar en taules on les files designin punts geogràfics o de mostratge i les columnes, concentracions o continguts de compostos o de contaminants, o bé en taules on les direccions siguin de naturalesa temporal (mesos, anys, estacions, etc.) o bé designin compartiments de l’ecosistema (aigua, sediments, plantes, éssers vius, etc.).

Així, es pot intuir que les combinacions d’informació poden ser molt diverses i, pel mateix motiu, que la presència d’estructures multiconjunt en aquest tipus d’estudi és també molt freqüent (per exemple, un agrupament de taules de dades geograficocomposicionals, cadascuna de les quals adquirida en una època de l’any diferent, o bé un conjunt de taules que fan referència als mateixos punts de mostratge, però que contenen informació diversa: concentració de contaminants, paràmetres fisicoquímics, etc.).

En una taula ambiental típica, on les files poden ser punts de mostratge i les columnes, concentracions de contaminants, el model bilineal de resolució D = CS^T es reinterpreta dient que la matriu S^T conté els perfils composicionals de les fonts mediambientals (és a dir, la representació de la proporció relativa dels diferents compostos que la componen) i que la matriu C conté els perfils geogràfics relacionats, que marquen l’aportació de cada font en funció del punt geogràfic objecte d’estudi.

La informació presentada és coherent i de gran interès, però, tot i el petit nombre de punts de mostratge analitzats en aquest exemple, es pot intuir la problemàtica d’interpretar les pautes de variació geogràfica de les fonts mediambientals en taules de dades en les quals els punts de mostratge són molt més nombrosos i en les quals l’ús d’un perfil lineal no permet incorporar la situació geogràfica relativa d’uns punts respecte dels altres.