purina

La guanina, així com altres purines com són la hipoxantina, la xantina i la diaminopurina, es produeix en reaccions que són variacions de l’anterior.

La major part d’aquesta (al voltant del 70 %) es troba en forma de polímers complexos de fórmula empírica aproximada C₇₆H₅₀N₃O₁₂S₄, però també s’hi ha identificat i caracteritzat més de sis-centes molècules orgàniques diferents: àcids carboxílics, aminoàcids, hidrocarburs, alcohols, amines, aldehids, cetones, purines, pirimidines, etc.

Tot i que els primers estudis es dugueren a terme amb nucleòtids, pèptids i aminoàcids, actualment els nous objectius se centren en la síntesi de nous derivats de purines o pirimidines (bisadenines, etc.), antivirals (aciclovir, amantadina...) i derivats d’àcids púrics (complexos ternaris amb bases nitrogenades).

(Vegi's gràfica IV, eliminació de purines i àcid úric per dia i per rata.)

Altres, com Zimermann (3), cerquen l'origen de la glucocola formada en els productes de desintegració de les purines (alantoïna), per l'àcid glioxílic o per la desintegració d'aminoàcids de cadena més llarga.

A l'àcid úric i purines correspon una acidesa de 35 cc.

En la biosíntesi de Ies purines, és a dir, dels precursors obligats de l'àcid úric, existeix una primera fase estretament dependent d'un procés peroxidatiu.