A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
ramellnom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 16 S'hi vuen ramells terminals a les fibres musculars llises, al teixit connectiu subepitelial i entre les cèl·lules epitelials de la mucosa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 En les nostres disseccions realitzades en fetus i individus de totes edats, havem trobat el final del vague tal com el descriu Laignael-Lavastine amb la única diferència que el ramell destinat a l'artèria mesentèrica superior no havem pogut trobar-lo. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 El ramell anterior representa l'artèria cerebral anterior, la qual molt prop de son origen dóna cap a fora una col·lateral important, que serà la cerebral mitjana o silviana. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 El ramell posterior es dirigeix cap endarrera, fins a arribar al bulbe i al moll; i prop de son origen dóna un ramell col·lateral, que és la cerebral posterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 Les modificacions del ramell anterior són poc importants: es redueixen a la formació d'aquella anastòmosi transversal que uneix les dues cerebrals anteriors i que s'anomena comunicant anterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 Més endavant sobrevé un fenomen important, i és l'atròfia del tros més anterior del ramell cabdal de la caròtida interna; i aleshores, com que la caròtida no pot enviar per aquest estret conducte (quc constituirà la comunicant posterior de l'adult) sang a bastament a l'artèria cerebral posterior i al tronc basilar, la vertebral augmenta de volum i la supleix, canviant la dirccció del corrent sanguini, que ara porta, doncs, la direcció posteroanterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 Veiem, doncs, per aquesta descripció, que l'artèria vertebral envaeix el territori d'un tros de la caròtida interna: tot el tros corresponent al ramell cabdal de la caròtida interna del fetus. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 Aquest ramell, que n'és Ia artèria cerebral posterior, està unit al tronc basilar per un altra molt prim, gairebé filiforme. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 L'anastomosi filiforme, que uneix la cerebral posterior amb el tronc basilar, representa un tros del ramell cabdal de la caròtida interna, que ha conservat el calibre embrionari. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1921) Freqüència: 16 Quant al neumogàstric posterior, així anomenat perquè ocupa la cara posterior de l'esòfag i del càrdias, dóna nombrosos ramells terminals a la cara posterior de l'estómac, al plexe solar, i acaba, en gran part, en l'angle intern del gangli semilunar dret. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons