realitat virtual

Això ha donat lloc a tipus d’interaccions que han estat anomenats amb neologismes altisonants com ara realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta, interacció tangible, realitat artificial, interacció corpòria (embodied interaction), etc.

La realitat artificial es pot considerar una branca de la realitat virtual.

Existeix el clixé associat sovint a la realitat virtual que els entorns virtuals de les experiències han de partir d’una representació en tres dimensions (dita tridimensional o 3D).

En els darrers quinze anys, la utilització i la importància de la realitat virtual han anat incrementant-se en àmbits com el de la rehabilitació (Kizony et al., 2004c; Rizzo i Jounghyun, 2005), en què s’han aportat clars avantatges sobre estratègies de rehabilitació tradicionals, tal com descriu Holden (2005).

Dins les tecnologies de realitat virtual més habitualment utilitzades hi ha les de realitat artificial basades en sistemes de visió per computador amb una càmera, com els descrits en seccions anteriors.

També van comparar la rehabilitació d’aquests sistemes de realitat artificial amb sistemes de realitat virtual que utilitzen casc de visualització (Kizony et al., 2005).

A més, els de realitat artificial obtenen una eficàcia similar als de realitat virtual amb casc, però a un cost molt menor i sense tantes molèsties d’ús.

També aquí, a Catalunya, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el grup Specs utilitza tecnologia d’interacció de cos sencer per ajudar a la rehabilitació motora d’extremitats superiors amb parèsia provocada per algun accident vascular mitjançant el sistema basat en la realitat virtual Rehabilitation Gaming System (RGS) (Cameirao et al., 2011).

La primera, l’ús de sistemes de realitat virtual basada en casc de visualització, realitzat per la investigadora Dorothy Strickland (1996).