reductor | reductora

Posteriorment, s’obtenia arsènic metàl·lic per calfament amb un agent reductor com el carboni.

L’espai, és oxidant o reductor? Les condicions redox naturals del nostre entorn, sabem molt bé que, en general, són oxidants (de manera molt localitzada es donen condicions reductores provocades per microorganismes o en ambients volcànics), per això molts metalls s’extreuen d’òxids, òxids hidratats i carbonats, com ara el ferro (a partir de Fe₂O₃, Fe₃O₄, FeO(OH) i FeCO₃), el manganès (a partir de MnO₂), el titani (a partir de TiO₂ i FeTiO₃), l’estany (a partir del SnO₂), etc.

Després de milers de milions d’anys badant per l’espai, el fet que els meteorits continguin quantitats importants de metall en estat d’oxidació zero indica, sens dubte, que l’espai és un medi reductor.

A diferència de la pràctica amb el PbO, l’agent reductor que va determinar la distribució dels elements químics a la Terra no va ser el carboni sinó el ferro, una espècie química molt abundant en el núvol de gas inicial, tal com veiem en els meteorits.

Mitjançant un tractament reductor amb hidrogen, va ser possible obtenir un 2-5 % de tubs plens amb ruteni metàl·lic.

Mentre que el fet de tenir tubs oberts ens facilita la realització de reaccions químiques amb el compost encapsulat (per exemple, podem passar de clorur de ruteni a ruteni metàl·lic amb un medi reductor com l’hidrogen), d’altra banda ens dificulta el rentat posterior de l’excés de solut dipositat per fora de les parets dels nanotubs.