rizoma

A més, es posa de manifest la importància dels macròfits (Phragmites sp.) per tal d’eliminar aquests compostos, a causa de l’augment de la transferència d’oxigen i la proliferació de biofilm en els rizomes.

El segon fenomen està relacionat amb el creixement de biofilm al voltant dels rizomes i que hom pensa que ajuda a incrementar la biodegradació.

Cal fer avinent, entre les moltes particularitats de les posidònies, que aquestes fanerògames posseeixen rizomes capaços de créixer horitzontalment i vertical; de què resulta la formació de veritables terrasses submarines en curs de constant elevació, bé que molt lenta, i les quals hom anomena «mates».

Cal tenir en compte que moltes de les espècies de la biocenosi posidonícola de l'estrat inferior, refugiades durant el dia pel mig dels rizomes (esciòfiles, per tant), poden desplaçar-se durant la nit vers l'estrat superior, sense que per això s'hagi de pensar que han esdevingut fotòfiles.

La fauna dels tapissos de zosteres presenta una macrofauna més rica que no pas a les posidònies; en canvi, la fauna dels prats de cimodòcees gairebé n'és exempta a causa de l'especial entrecreuament dels rizomes i llur enfangament.

En l'estudi de la fauna posidonícola i dels medis afins cal tenir en compte, tant en l'aspecte qualitatiu com en el quantitatiu, biocenòtic i fenològic, que han d'ésser investigades per separat les fulles, els rizomes i el fons, ja que tots tres són biòtops distints, bé que siguin veïns.

Les fulles de les posidònies se separen dels rizomes, i cada part és sotmesa a un tractament distint.

Els rizomes s'han de sotmetre a un raspat i un rentat enèrgics sota l'aigua, a fi de separar de la manera més completa possible els animals que hi viuen, cosa que es fa com en el cas anterior.

No cal l'examen directe als rizomes, per la manca en ells de fauna epífita.