rodopsina

L’única evidència estructural de què es disposa d’aquest dipus de receptors és la corresponent a l’estructura de rodopsina, elucidada per mitjà de criomicroscòpia electrònica de cristalls bidimensionals a una resolució de 7 Å que permet confirmar aquestes observacions.

Un cop construïdes les hèlixs, s’acoblen per constituir el receptor, assumint que es disposen geomètricament com les hèlixs que constitueixen rodopsina.

D’aquesta manera, es poden col·locar les hèlixs en l’espai tridimensional, mostrant a més una inclinació d’acord amb el mapa de projecció de densitat electrònica, tal com s’observa en la rodopsina.

FIGURA 3. a) Estructura del locus de la rodopsina en Drosophila.